Linux Mint 8 "Helena"

Divendres passat va sortir la darrera versió estable de Mint, una distribució GNU/Linux pensada per a satisfer a aquelles persones a les quals els agrada la simplicitat i la facilitat d'ús per damunt de tot.

Hi ha moltes distribucions i cadascuna té qualque cosa particular que la caracteritza i la diferencia de les altres; en el cas de Mint, cal dir que ja incorpora tots els còdecs multimèdia que es puguin necessitar i ens proporciona un bon suport de maquinari, encara que per tot això ha de renunciar a incorporar programari 100% lliure. Té una opció molt interessant al menú emergent (aquell que apareix quan pitjam el botó dret del ratolí) per obrir com a root, la qual ens dóna accés immediat a diferents ubicacions com a administrador/a.

Inclou suport per a instal·lacions OEM, diverses millores visuals i noves possibilitats de configuració. Disposa del Kernel 2.6.31, Gnome 2.28 i és totalment compatible amb els repositoris d'Ubuntu 9.10 "Karmic Koala". He de dir que, en aquesta ocasió, he participat a la seva traducció al català. Una de les característiques més importants del programari lliure és que, a diferència del privatiu, qualsevol persona hi pot participar d'una manera o d'una altra, ja que tenim accés al codi font i el podem modificar i redistribuir.

Pàgines d'Inici al Nigul

Feia temps que volia escriure qualque cosa relacionada amb la computació en nigul (cloud computing), una altra forma d'entendre l'ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació, un nou concepte de realització de les nostres tasques quotidianes al voltant de Internet.

Segons un estudi recent de la multinacional Google, el 90% del temps que passam al davant la pantalla de l'0rdinador ho fem emprant un navegador. Aquest ús és significativament diferent del que es feia, diguem-ne, cinc anys enrera. L'aparició i popularització del web 2.0 ha canviat significativament l'ús que fem d'aquestes tecnologies, així com les expectatives de negoci de moltes grans companyies.

No parlaré aquí del Chrome OS, sistema operatiu basat en GNU/Linux i centrat en la computació en nigul, però sí parlaré d'un altre dels productes de Google que em semblen interessants: iGoogle.
Es tracta del disseny personalitzat d'una pàgina d'inici, programat amb AJAX i semblant a altres propostes existents com ara Pageflakes, Netvives, Mi Yahoo!, etc. Aquest servei està disponible en molts d'idiomes, entre ells el català. Permet estructurar la pàgina a les nostres preferències i afegir un bon grapat de widgets o elements interactius, petits programes molt especialitzats que afegeixen capacitats com la lectura de fonts RSS, del correu, dels nostres vídeos predilectes, ofereixen servei de xat, mostren titulars de pàgines de notícies d'actualitat, ofereixen jocs i un llarg etcètera.

A dalt he penjat una captura del meu escriptori amb la meva pàgina de iGoogle personalitzada. Així tinc accés immediat al correu de Gmail i a les fonts RSS que m'agrada consultar.

Com podeu veure, una altra (i interessant) manera de començar la navegació és a partir d'una pàgina d'inici personalitzada, sobretot si podem centralitzar totes les fonts que ens agrada consultar i, naturalment, si ja som clients del servei.

Llibertat Vigilada

Ahir vaig llegir a un diari local un petit article sobre l'aprovació al Parlament Europeu del nou marc legislatiu comunitari del mercat de les telecomunicacions. La protecció del dret d'accés a Internet queda reconegut, però hi ha també altres vessants a aquesta normativa menys bondadoses.

A l'article en sí no es deia res de d'aquestes altres vessants obscures, romania amagat a un racó del diari, a prop dels anuncis classificats, entre els "Legionarios de Cristo" i l'ejaculació precoç.

Ja sabeu que les llibertats bàsiques, els drets humans i les garanties legals NO estan de moda, no són objecte de tractament intens als diaris, ni a la televisió ni a la ràdio hertzianes ni a altres mitjans tradicionals. De manera que quan es rescindeixen no ens n'assabentam.

El text aprovat no garanteix la neutralitat de la xarxa (la limitació dels serveis en funció d'aspectes com l'IP d'origen de les persones usuàries), permetent explícitament "la gestió del trànsit" amb l'utilització de filtres i altres mesures. Les ambiguïtats i les imprecissions del text permeten als governs, ISP i corporacions restringir i controlar la nostra informació i, en un excés de bondat fa constar el "el dret a ser escoltat (...) i el dret a una revisió judicial efectiva i oportuna", per a la ciutadania en el cas de conflictes, és a dir, menys d'allò que teníem, puix que fins ara per a tenir dret a espiar la nostra informació era necessària una ordre judicial.

SITEL, la UE, el programari espia i l'spam. Estem fotuts.