dilluns, 17 de maig del 2010
Una mica d'història del Manifest en Defensa del Drets Fonamentals a Internet
dissabte, 27 de febrer del 2010
Atureu les patents de programari
Com molts i moltes de vosaltres ja sabeu, els lobbies pro-patents de les grans empreses i corporacions lluiten per instal·lar a tota Europa un sistema de patents de programari semblant al dels Estats Units. Malgrat que la Unió Europea ja ha reiterat el seu rebuig a aquest sistema de gestió de drets sobre el programari, el gran poder de pressió que exerceixen les multinacionals sobre la vida política és molt important i això ha provocat que, una vegada més i preocupats per aquesta situació, ciutadanes, ciutadans, empreses i associacions de tota Europa s'organitzin amb la ferma intenció d'aturar l'embranzida pro-patents.
Les patents del programari funcionen a nivell legal de forma molt semblant a com funcionen en àmbits industrials, tot i que existeixen algunes diferències molt importants. Per exemple, així com en àmbits industrials cal que el producte a patentar aporti una vertadera innovació, en l'àmbit del programari s'admeten qualsevol tipus de patents. Però el vertader perill que suposen és que afegint les patents a la protecció "copyright" de que disposen ara, es converteix el món de la programació i producció de programari en un malson ple d'entrebancs legals, on només les grans empreses multinacionals tenen possibilitats d'èxit. Cal tenir en compte que les patents poden ser útils per a protegir processos industrials, però ja existeixen proteccions per a protegir les idees.
Existeixen multitud d'estudis que expliquen els efectes negatius d'aplicar una protecció de tipus patent sobre el programari. La majoria fan constar el problemes legals que s'afegeixen a la programació, la qual encariria força els productes i els faria de menor qualitat, convertint la tasca de programar en una mena de camp de mines on mai no saps quan empraràs una idea que ha estat patentada i, per tant, seràs denunciat per un altre. Als Estats Units, grans multinacionals com Oracle, IBM, Microsoft, SCO, etc., han tingut i mantenen tota casta de litigis legals en relació a la violació de patents. En moltes ocasions aquests litigis suposen pagaments multimilionaris. També existeixen empreses que "compren" patents i es dediquen a denunciar suposades violacions de les seves patents, sense produir res en absolut. Està clar que allà les patents suposen un fre a la innovació, exactament el contrari que es pretenia quan es va crear el sistema de patents.
O sigui, un fracàs absolut. Esperem que a Europa puguem aprendre d'aquestes errades.
I si us preocupa el problema, no dubteu a signar la petició.
Les patents del programari funcionen a nivell legal de forma molt semblant a com funcionen en àmbits industrials, tot i que existeixen algunes diferències molt importants. Per exemple, així com en àmbits industrials cal que el producte a patentar aporti una vertadera innovació, en l'àmbit del programari s'admeten qualsevol tipus de patents. Però el vertader perill que suposen és que afegint les patents a la protecció "copyright" de que disposen ara, es converteix el món de la programació i producció de programari en un malson ple d'entrebancs legals, on només les grans empreses multinacionals tenen possibilitats d'èxit. Cal tenir en compte que les patents poden ser útils per a protegir processos industrials, però ja existeixen proteccions per a protegir les idees.
Existeixen multitud d'estudis que expliquen els efectes negatius d'aplicar una protecció de tipus patent sobre el programari. La majoria fan constar el problemes legals que s'afegeixen a la programació, la qual encariria força els productes i els faria de menor qualitat, convertint la tasca de programar en una mena de camp de mines on mai no saps quan empraràs una idea que ha estat patentada i, per tant, seràs denunciat per un altre. Als Estats Units, grans multinacionals com Oracle, IBM, Microsoft, SCO, etc., han tingut i mantenen tota casta de litigis legals en relació a la violació de patents. En moltes ocasions aquests litigis suposen pagaments multimilionaris. També existeixen empreses que "compren" patents i es dediquen a denunciar suposades violacions de les seves patents, sense produir res en absolut. Està clar que allà les patents suposen un fre a la innovació, exactament el contrari que es pretenia quan es va crear el sistema de patents.
O sigui, un fracàs absolut. Esperem que a Europa puguem aprendre d'aquestes errades.
I si us preocupa el problema, no dubteu a signar la petició.
dissabte, 6 de febrer del 2010
El BNG qüestiona el cobrament de drets d'autor als escolars
L'SGAE (Sociedad General de Autores y Editores) demana doblers a un institut gallec per una representació de teatre escolar.
El BNG, que ja ha qüestionat les pràctiques d'aquesta organització, ha remès un carta a la Taula del Congrés dels Diputats per tal de denunciar aquesta situació abusiva i demanar un canvi en la legislació.
M'ha semblat interessant reproduir aquí el contingut de la carta.
"A LA MESA DEL CONGRESO DE LOS DIPUTADOS
Francisco Xesús Jorquera Caselas
Pregunta relativa a la procedencia de cobrar derechos de autor a compañías de teatro escolar por la representación gratuita de obras teatrales.
Esta semana trascendía que la SGAE pretende cobrar derechos de autor a un centro escolar por la representación de una obra teatral.
En concreto, la SGAE quiere cobrar 95 euros al instituto coruñés Ramón Menéndez Pidal por la representación teatral de “Bodas de Sangre”, de Federico García Lorca, que un grupo de teatro escolar lleva preparando desde el mes de septiembre para poner en escena el día 19 de febrero. Para atraer un mayor número de público y ante las limitaciones de las dependencias del centro escolar, la dirección del instituto trasladó la representación al Fórum Metropolitano de la ciudad de A Coruña, un centro cultural municipal.
Sin embargo, la SGAE ha caído sobre los alumnos de este instituto coruñés y les exige el pago de 95 euros en concepto de derechos de autor. Es la tarifa que la sociedad general de autores aplica a un espectáculo gratuito de teatro aficionado que no es escolar, ya que según el criterio de la SGAE al no realizarse dentro de las instalaciones del instituto no tiene ese carácter..
Huelga decir que esta actuación de la SGAE desprestigia la defensa de un derecho legítimo como es de la protección de la propiedad intelectual, pero que llevado hasta su extremo, como en este caso, constituye un auténtico abuso y desincentiva el interés por la cultura de nuestros escolares.
Es por todo lo que antecede que se presentan las siguientes preguntas:
¿No considera el Gobierno que no se deberían cobrar derechos de autor a los centros escolares por la representación gratuita y a cargo del alumnado, de obras relacionadas con las artes escénicas y musicales?
¿Comparte el Gobierno que el cobro de derechos de autor en estos casos no es un aliciente para que nuestros alumnos y alumnos se interesen por la cultura y constituye un abuso por parte de la SGAE?
En caso de que este supuesto si esté contemplado en la legislación española, ¿Va el Gobierno a modificarlo con carácter de urgencia para que la representación de obras culturales en centros escolares a cargo de los alumnos y con carácter gratuito esté exenta del pago de los derechos de propiedad intelectual?"
Més informació aquí i aquí.
El BNG, que ja ha qüestionat les pràctiques d'aquesta organització, ha remès un carta a la Taula del Congrés dels Diputats per tal de denunciar aquesta situació abusiva i demanar un canvi en la legislació.
M'ha semblat interessant reproduir aquí el contingut de la carta.
"A LA MESA DEL CONGRESO DE LOS DIPUTADOS
Francisco Xesús Jorquera Caselas
Pregunta relativa a la procedencia de cobrar derechos de autor a compañías de teatro escolar por la representación gratuita de obras teatrales.
Esta semana trascendía que la SGAE pretende cobrar derechos de autor a un centro escolar por la representación de una obra teatral.
En concreto, la SGAE quiere cobrar 95 euros al instituto coruñés Ramón Menéndez Pidal por la representación teatral de “Bodas de Sangre”, de Federico García Lorca, que un grupo de teatro escolar lleva preparando desde el mes de septiembre para poner en escena el día 19 de febrero. Para atraer un mayor número de público y ante las limitaciones de las dependencias del centro escolar, la dirección del instituto trasladó la representación al Fórum Metropolitano de la ciudad de A Coruña, un centro cultural municipal.
Sin embargo, la SGAE ha caído sobre los alumnos de este instituto coruñés y les exige el pago de 95 euros en concepto de derechos de autor. Es la tarifa que la sociedad general de autores aplica a un espectáculo gratuito de teatro aficionado que no es escolar, ya que según el criterio de la SGAE al no realizarse dentro de las instalaciones del instituto no tiene ese carácter..
Huelga decir que esta actuación de la SGAE desprestigia la defensa de un derecho legítimo como es de la protección de la propiedad intelectual, pero que llevado hasta su extremo, como en este caso, constituye un auténtico abuso y desincentiva el interés por la cultura de nuestros escolares.
Es por todo lo que antecede que se presentan las siguientes preguntas:
¿No considera el Gobierno que no se deberían cobrar derechos de autor a los centros escolares por la representación gratuita y a cargo del alumnado, de obras relacionadas con las artes escénicas y musicales?
¿Comparte el Gobierno que el cobro de derechos de autor en estos casos no es un aliciente para que nuestros alumnos y alumnos se interesen por la cultura y constituye un abuso por parte de la SGAE?
En caso de que este supuesto si esté contemplado en la legislación española, ¿Va el Gobierno a modificarlo con carácter de urgencia para que la representación de obras culturales en centros escolares a cargo de los alumnos y con carácter gratuito esté exenta del pago de los derechos de propiedad intelectual?"
Més informació aquí i aquí.
dimecres, 3 de febrer del 2010
Pollença demana no pagar el canon a l'SGAE
El ple de l'Ajuntament de Pollença ha sol·licitat al Govern l'exempció del pagament del cànon digital a l'entitat de gestió de drets d'autor SGAE, tal i com acordaren al darrer ple municipal tots els partits polítics amb representació al consistori UM-UNPI, PSOE, PSM, PP-UMP i Alternativa Per Pollença.
Aquesta petició té a veure amb els 66.000 euros que l'ajuntament gastà al llarg del 2009 en concepte de despeses de material informàtic, bona part dels quals -entre un 30% i un 50%, segons estimen fonts del propi consistori-, han estat destinats al pagament de drets d'autor.
La seva petició es fonamenta en la sentència que obligà a retornar els doblers que, en concepte de canon, foren cobrats a un advocat de Sevilla amb la compra de CDs gravables per ús professional.
Personalment no crec que aquesta moció prosperi, ni tan sols en aquests difícils temps de crisi, ja que el Govern es mostra particularment favorable al cobrament del cànon, però resulta interessant que un ajuntament posi el tema damunt la taula. M'agradaria que l'Ajuntament de Pollença fes pública la quantitat exacta de doblers (públics) que pagà l'any passat en concepte de cànon digital; si tots els ajuntaments ho fessin, estic segur que la xifra total seria esgarrifosa.
Vist a El Mundo.
Aquesta petició té a veure amb els 66.000 euros que l'ajuntament gastà al llarg del 2009 en concepte de despeses de material informàtic, bona part dels quals -entre un 30% i un 50%, segons estimen fonts del propi consistori-, han estat destinats al pagament de drets d'autor.
La seva petició es fonamenta en la sentència que obligà a retornar els doblers que, en concepte de canon, foren cobrats a un advocat de Sevilla amb la compra de CDs gravables per ús professional.
Personalment no crec que aquesta moció prosperi, ni tan sols en aquests difícils temps de crisi, ja que el Govern es mostra particularment favorable al cobrament del cànon, però resulta interessant que un ajuntament posi el tema damunt la taula. M'agradaria que l'Ajuntament de Pollença fes pública la quantitat exacta de doblers (públics) que pagà l'any passat en concepte de cànon digital; si tots els ajuntaments ho fessin, estic segur que la xifra total seria esgarrifosa.
Vist a El Mundo.
dilluns, 1 de febrer del 2010
iFreeTablet
El proper dia 4 tindrà lloc la presentació oficial del iFreeTablet, una alternativa basada en programari lliure del tablet de la multinacional Apple. Hi ha molt poques imatges encara d'aquest curiós enginy. Ha estat desenvolupat com a projecte humanitari sense ànim de lucre pel grup EATCO de l'Universidad de Córdoba, la Fundación Red Especial España (FREE) i l'Asociación de Entidades de Tecnología de Apoyo para la Autonomía Personal (AETAP) en col·laboració amb les empreses de base tecnològica CPMTI S.L. i CIMA S.L. El seu objectiu és ser accessible per a tothom, amb independència dels seus coneixements en informàtica.
Bàsicament es tracta d'un ordinador tàctil sense teclat, operat per un programari molt intuïtiu i basat en la distribució Debian, amb una clara vocació cap a l'ús d'Internet. Serà apte per a ser emprat per persones en situació de dependència (infants, gent gran, discapacitats), però alhora prou potent com per poder ser aprofitat més extensament per persones amb més coneixements d'informàtica. Pretén unificar la TV i ràdio digital, Internet i centre multimèdia. Disposarà de cursos i altres continguts amb llicència lliure Creative Commons.
Les seves característiques tècniques són:
Pantalla tàctil de 10,2 polzades i una resolució de 1024x600 píxels
Processador Intel AtomMobile N270 d'1.6Ghz
Disc dur 160GB SATA
Connexió Ethernet RJ-45
WIFI
Càmera integrada d'1,3 MPíxels
3 ports USB, sortida VGA, connector per auriculars,
Connector de micròfon, micròfono intern, lector de targetes
2 Mini PCI-E: un per WiFi, 802.11b / g 54Mb
L'altre és per 3G/3.5G HSDPA / WCDMA (opcional)
Bateria de 2.5 hores d'autonomia, adaptador de corrent
Dimensions: 28 cm x 18 cm i 0,24 cm de gruixa
Pes d'1,03 kg (bateria inclosa)
Aquí podeu veure funcionar la interfície per defecte.
Web del projecte.
Bàsicament es tracta d'un ordinador tàctil sense teclat, operat per un programari molt intuïtiu i basat en la distribució Debian, amb una clara vocació cap a l'ús d'Internet. Serà apte per a ser emprat per persones en situació de dependència (infants, gent gran, discapacitats), però alhora prou potent com per poder ser aprofitat més extensament per persones amb més coneixements d'informàtica. Pretén unificar la TV i ràdio digital, Internet i centre multimèdia. Disposarà de cursos i altres continguts amb llicència lliure Creative Commons.
Les seves característiques tècniques són:
Pantalla tàctil de 10,2 polzades i una resolució de 1024x600 píxels
Processador Intel AtomMobile N270 d'1.6Ghz
Disc dur 160GB SATA
Connexió Ethernet RJ-45
WIFI
Càmera integrada d'1,3 MPíxels
3 ports USB, sortida VGA, connector per auriculars,
Connector de micròfon, micròfono intern, lector de targetes
2 Mini PCI-E: un per WiFi, 802.11b / g 54Mb
L'altre és per 3G/3.5G HSDPA / WCDMA (opcional)
Bateria de 2.5 hores d'autonomia, adaptador de corrent
Dimensions: 28 cm x 18 cm i 0,24 cm de gruixa
Pes d'1,03 kg (bateria inclosa)
Aquí podeu veure funcionar la interfície per defecte.
Web del projecte.
diumenge, 24 de gener del 2010
L'escola 2.0, nou monopoli de Microsoft
El passat dia 14 de desembre n'Eva Almunia, secretària d'Estat d'Educació i Formació Professional, i Maria Garaña, presidenta de Microsoft España signaren un acord de col·laboració entre la empresa estatunidenca i el Ministeri d'Educació.
Aquest acord deixa en mans de la multinacional el programari que s'emprarà a les escoles, de manera que l'Educació 2.0 estarà basada en productes privatius tancats i no en programari lliure. Com a mestre em sento profundament decebut per aquest acord: no només s'hipoteca el futur de l'educació en matèria tecnològica, sinó que s'afavoreix a una empresa determinada que podrà controlar el programari emprat i que té un evident afany de lucre. De fet, cobrarà vuit euros a l'any per cada infant, preu que constitueix un important descompte, però que suposa un notable benefici per a l'empresa Microsoft si multiplicam vuit per, diguem-ne, el número d'infants escolaritzats a les Illes Balears (156.610 alumnes per al present curs escolar), i ens resulten 1.252.880€ en total, per si us fa versa treure la calculadora. Tot un negoci, vaja.
Des de diverses plataformes cíviques i partits polítics s'han alçat veus crítiques amb aquest contracte comercial que ha venut una part molt important del nostre ensenyament.
Ja fa alguns anys que sóc usuari de programari lliure: l'utilitzo tant a casa com a l'escola. No només compta amb la suficient maduresa com per poder-lo fer servir a ambdós àmbits, sinó que proporciona eines, recursos i avantatges que el programari privatiu no té ni en tindrà mai. Però no vull que penseu que sóc un apologeta del programari lliure, no es tracta de carregar contra els arguments polítics. Es tracta de reconèixer que el programari lliure és la millor opció per al nostre alumnat, per raons ètiques, però també i sobretot, per raons tècniques.
Tot plegat em fa pensar en que no hi ha lleis anti-monopoli que ens puguin protegir: totes són a mida de les grans corporacions. I quan els seus dirigents visiten casa nostra, els estenen l'estora vermella com si fossin alts mandataris d'un país important. Tot això malgrat que els doblers que inverteixen les grans companyies en la societat és insignificant en comparació amb el que inverteixen les PIMEs.
Això em fa pensar en les sàvies paraules que en Richard Stallman, pare del programari lliure, digué ja fa temps: No wonder Microsoft offers the first dose to children at a low price (Microsoft sempre ofereix la primera dosi als infants a baix preu).
Aquest acord deixa en mans de la multinacional el programari que s'emprarà a les escoles, de manera que l'Educació 2.0 estarà basada en productes privatius tancats i no en programari lliure. Com a mestre em sento profundament decebut per aquest acord: no només s'hipoteca el futur de l'educació en matèria tecnològica, sinó que s'afavoreix a una empresa determinada que podrà controlar el programari emprat i que té un evident afany de lucre. De fet, cobrarà vuit euros a l'any per cada infant, preu que constitueix un important descompte, però que suposa un notable benefici per a l'empresa Microsoft si multiplicam vuit per, diguem-ne, el número d'infants escolaritzats a les Illes Balears (156.610 alumnes per al present curs escolar), i ens resulten 1.252.880€ en total, per si us fa versa treure la calculadora. Tot un negoci, vaja.
Des de diverses plataformes cíviques i partits polítics s'han alçat veus crítiques amb aquest contracte comercial que ha venut una part molt important del nostre ensenyament.
Ja fa alguns anys que sóc usuari de programari lliure: l'utilitzo tant a casa com a l'escola. No només compta amb la suficient maduresa com per poder-lo fer servir a ambdós àmbits, sinó que proporciona eines, recursos i avantatges que el programari privatiu no té ni en tindrà mai. Però no vull que penseu que sóc un apologeta del programari lliure, no es tracta de carregar contra els arguments polítics. Es tracta de reconèixer que el programari lliure és la millor opció per al nostre alumnat, per raons ètiques, però també i sobretot, per raons tècniques.
Tot plegat em fa pensar en que no hi ha lleis anti-monopoli que ens puguin protegir: totes són a mida de les grans corporacions. I quan els seus dirigents visiten casa nostra, els estenen l'estora vermella com si fossin alts mandataris d'un país important. Tot això malgrat que els doblers que inverteixen les grans companyies en la societat és insignificant en comparació amb el que inverteixen les PIMEs.
Això em fa pensar en les sàvies paraules que en Richard Stallman, pare del programari lliure, digué ja fa temps: No wonder Microsoft offers the first dose to children at a low price (Microsoft sempre ofereix la primera dosi als infants a baix preu).
dijous, 14 de gener del 2010
Google es planteja plegar de la Xina
La multinacional Google es planteja deixar territori xinès si el govern continua amb les seves restrictives polítiques de censura. Així ho ha declarat recentment Bill Echikson, responsable de comunicació de la companyia a Europa. No és la primera vegada que Google té problemes a aquell país asiàtic, però sí és tota una novetat que ara es plantegi abandonar el país.
Fins ara Google, al igual que altres multinacionals, havien acceptat i aplicat les restriccions que marquen les legislacions. Però ara la situació ha canviat. Personalment crec que hi ha massa interessos econòmics en joc per al Google, ja que la xinesa és una de les economies que experimenten un major creixement. Ja veurem que passa, però ara per ara ja és una bona cosa que Google posi el problema de la censura del govern xinès a damunt la taula.
Fins ara Google, al igual que altres multinacionals, havien acceptat i aplicat les restriccions que marquen les legislacions. Però ara la situació ha canviat. Personalment crec que hi ha massa interessos econòmics en joc per al Google, ja que la xinesa és una de les economies que experimenten un major creixement. Ja veurem que passa, però ara per ara ja és una bona cosa que Google posi el problema de la censura del govern xinès a damunt la taula.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)