dimarts, 8 de desembre de 2009

Carta per la Innovació, la Creativitat i l'Accés al Coneixement



Els Drets humans de ciutadans i artistes en l'era digital

Reprodueixo aquí amb algunes modificacions pròpies (que quedi ben clar) un document fonamental en aquesta era d'Internet, on hi ha propostes sobre tots els aspectes que tenen a veure amb la Societat de la Informació i el Coneixement. No es limita al simple ús d'Internet, tot i que també hi ha propostes en aquest sentit. He accedit a aquesta carta a través d'aquí.

La Carta dista de ser perfecta. Alguns paràgrafs estan escrits d'una manera ambigua, hi ha algunes omissions (veritablement molt poques) i amb algunes coses no hi estic totalment d'acord al 100%, però crec que sintetitza bastant bé algunes de les tesis exposades a llibres fan fonamentals com Cultura Lliure de'n Lessig, Programari Lliure, Societat Lliure de n'Stallman o Copia este libro de'n Bravo. Una joia, vaja. De fet he inclòs algunes modificacions als aspectes la redacció dels quals no m'agradava o amb els que no hi acabava d'estar d'acord. Si trobo la manera li faré arribar les meves propostes als responsables de la seva redacció.

Per favor, llegiu-la bé i si subscriviu el contingut (com jo mateix) doneu-hi la màxima difusió. Hi ha multitud d'aspectes relacionats amb l'educació que les lleis en vigor ometen i que aquí es tracten amb la pretensió d'acabar amb la presumpta il·legalitat d'una part important de la tasca docent (mireu la part que parla dels Usos Justos i us fareu una idea de a què em refereixo).

La veritat és que el document paga la pena. Tant de bo arribés a bon port.

Carta per la Innovació, la Creativitat i l'Accés al Coneixement

Nosaltres, una àmplia coalició ciutadana de més de vint països, de persones usuàries, entitats, artistes, hàckers, membres del moviment per la Cultura Lliure, economistes, advocats, professorat, alumnat, investigadors, científics, activistes, treballadors, aturats, emprenedors i creatius.

Convidam a tota la ciutadania a que faci seva aquesta Carta, a que la divulgui i a que sigui posada en pràctica.

Convidam a tots els governs, multinacionals i institucions a que atenguin, comprenguin i implementin de forma urgent els continguts d'aquesta Carta.

Continguts

La societat de la informació i el nou context digital han suposat una revolució en la forma de construir coneixement i cultura, i, sobretot, en la forma d'accedir-hi. La ciutadania, artistes i les persones consumidores hem deixat de ser subjectes passius i aïllats envers la indústria de producció i distribució de continguts. Ara cada persona hi col·labora, hi participa i hi decideix.

La tecnologia, com a pont, permet que les idees i el coneixement flueixin; així s'acaba amb moltes de les barreres geogràfiques i tecnològiques que impedien compartir; i hi proporcionen, a més a més, noves eines educatives, les quals propicien l'aparició de noves fórmules d'organització social, econòmica i política. Aquesta revolució és comparable a la que provocà la impremta.

Malgrat això, la indústria de l'oci, la majoria d'entitats proveïdores de serveis de comunicacions i els centres de poder continuen basant els seus beneficis i la seva autoritat en el control dels continguts, de les eines i dels canals de distribució, tot mantenint una economia d'escassesa. I tot plegat violant els drets de la ciutadania a l'educació, a l'accés a la informació, a la cultura, a la ciència i la tecnologia, la llibertat de expressió, la inviolabilitat de les comunicacions i la privacitat. La protecció dels interessos privats no hauria de ser permesa quan suposa un entrebanc en el desenvolupament de la societat en general, sense tenir en compte l'interès públic.

No totes les institucions, estructures i convencions del sistema actual sobreviuran si no són capaces d'adaptar-se als nous temps. Les que sobrevisquin es veuran alterades i definides de bell nou per la nova realitat, i és possible que necessitin esquemes de funcionament totalment diferents als actuals.

Implicacions polítiques i econòmiques de la cultura lliure

La filosofia de la “cultura lliure” amplia dràsticament els espais per a la implicació ciutadana, i permet que un ampli ventall de persones i grups hi participin i s'hi impliquin als debats públics. Reforça la democràcia, especialment ara quan és més necessari, en temps de crisi. La cultura lliure és una condició prèvia per fer realitat la llibertat d'expressió, la qual, al mateix temps, és conditio sine qua non per a l'existència de la democràcia. Ajuda a reduir la bretxa digital, i allibera el potencial democràtic de les noves tecnologies.

La cultura lliure potencia nous models d'implicació ciutadana amb la provisió de béns públics i de serveis basats en la utilitat pública. El “govern de la utilitat pública” fa referència al conjunt de les normes i dels límits necessaris i consensuats per a la gestió de la producció col·lectiva i l'accés a recursos compartits. El govern de la utilitat pública reconeix i hi incorpora la participació, la inclusió, la transparència, l'accés equitatiu, i la sostenibilitat com a objectius d'assoliment a llarg termini. Reconeixem la utilitat pública com una forma diferent i desitjable de govern, no necessàriament lligada a les formes convencionals d'actuar de les institucions tradicionals, i que demostra la força actual de la societat civil.

Entenem que l'economia social, juntament amb el mercat, constitueix una important font de valor. La incorporació d'una nova i revitalitzada idea de la utilitat pública a través de la tecnologia digital (entre d'altres factors) amplia allò que entenem per “economia” e insta als governs a donar suport a la utilitat pública al igual que dóna suport a l'economia de mercat. Per tal d'avançar, la utilitat pública només necessita igualtat de condicions.

L'actual crisi econòmica ha mostrat els límits dels models anteriors. Per altra banda, la filosofia de la cultura lliure, heretada del programari lliure, és la major demostració empírica que una nova ètica i una nova empresa són possibles. Ha demostrat que existeix una nova forma de producció que funciona, basada en habilitats i intercanvis, on les persones autores o productores no perden el control de la seva producció i poden alliberar-se d'intermediaris en els processos de producció i distribució. I ho ha aconseguit basant-se en la iniciativa individual, en la solidaritat amb altres, emprant mecanismes d'intercanvi d'acord amb les possibilitats i habilitats de cada persona, democratitzant així el coneixement, per mitjà d'una producció i una distribució justa dels beneficis d'acord a la feina realitzada.

Expressam la nostra preocupació pel benestar de les persones artistes, investigadores, autores i altres productors creatius. En aquesta Carta proposam diverses fórmules per recompensar col·lectivament la creació i la innovació. El programari lliure, la Wikipèdia, les llicències lliures a Net Labels o a editorials de llibres i molts d'altres exemples il·lustren com el model de la cultura lliure pot preservar la innovació i que no són necessaris monopolis del coneixement per a produir coneixement.

La sostenibilitat de la producció de coneixement i cultura depèn significativament del tipus de ‘producte’ (per exemple, els costos d'una pel·lícula són molt diferents als d'una enciclopèdia col·laborativa a l'Internet). Entre els projectes i iniciatives de cultura lliure es poden identificar diverses vies per aconseguir sostenibilitat. Algunes d'aquestes vies ja estan consolidades, mentre que d'altres encara es troben en fase de proves. Un principi prou estès és que la combinació de diverses vies de finançament garanteix una major independència dels projectes.

Els models que proposam per aconseguir una producció cultural sostenible inclouen entre d'altres: donacions i intercanvis no monetaris (p.ex., regals, banca i bescanvi de temps); finançament directe (p.ex., subscripcions i donacions); capital compartit (p.ex., fons de contrapartida, cooperatives de productors, inter-finançament, economia social, banca P2P, moneda virtual, finançament múltiple, capital obert, cooperatives comunitàries o de consumidors); fundacions que garanteixen infraestructura als projectes; finançament públic (p.ex., renda bàsica, fons de mútua, beques, premis, subsidis, contractes públics i comissions); finançament privat (p.ex., inversions de risc, accions, patronatge privat, fons comú d'inversions per a negocis); activitats comercials (incloent-hi tant béns com serveis) i combinació de distribució P2P i streaming de baix cost. La combinació d'aquestes opcions suposa un augment de la viabilitat dels projectes, tant per creadors independents com per a la indústria.

Cal però, que existeixin normes clares que promoguin el coneixement comú i que el protegeixin de les formes d'apropiació exclusiva, i que alhora prevenguin l'aparició de monopolis o oligopolis en base a d'aquestes apropiacions.

L'era digital duu implícita la promesa històrica d'un món més just i beneficiós per a tothom.

Aquest és l'objectiu de les propostes desenvolupades a continuació.

2. Demandes legals


Des d'un punt de vista legal, s'han identificat buits legals que existeixen a les regulacions i tractats nacionals i internacionals sobre l'accés a la cultura, tant a l'àmbit empresarial privat com a les relacions contractuals o les polítiques culturals públiques. Són necessàries reformes per tal d'acabar amb aquestes errades perjudicials. Aquests buits a les legislacions vigents perjudiquen l'interès públic i impedeixen el desenvolupament d'una indústria cultural democràtica i actualitzada.

Els comportaments conservadors i defensius de la indústria de l'oci han creat una situació on els creatius i les seves audiències hi han estat enfrontats. Aquest conflicte beneficia enormement als grups de pressió industrials i governamentals atorgant-los el control sobre els fluxos globals d'informació a costa de creadors i consumidors, perjudicant l'interès públic.

L'interès públic passa, sense cap dubte, per donar suport i garantir la creació contínua d'obres intel·lectuals, degut al seu important valor social, i així garantir que tota la ciutadania pugui accedir-hi sense entrebancs i per a una gran varietat d'usos.

A. Prova dels tres passos inversa (paradoxa de la prova dels tres passos)

La innovació, la creativitat i l'accés al coneixement només poden ser limitats o restringits si les tres condicions següents es compleixen de manera simultània:

  1. Quan es donen circumstàncies excepcionals d'interès públic;
  2. Quan els mètodes empleats no perjudiquen ni discriminen en l'ús, la transformació ni la difusió del coneixement, d'obres creatives i d'estructures tecnològiques, serveis i programari;
  3. Quan aquestes restriccions no violen els drets humans ni civils en la societat de la informació, ni tampoc són incongruents amb una cultura democràtica.

B. Coneixement comú i domini públic

Treballs no subjectes a copyright


  1. No han d'estar subjectes a copyright les lleis, els informes governamentals, els documents, els discursos polítics, ni la regulació en la conformitat de la informació.
  2. No s'hi han d'introduir drets sui generis en la regulació de les bases de dades, i cal que siguin ser revocats en aquelles jurisdiccions en les que hi existeixen.

Obres en domini públic


  1. Ha d'existir la garantia que tots els treballs en domini públic són accessibles.
  2. Tota jurisdicció hauria de permetre que un treball sigui donat al domini públic abans del termini legal del seu període de copyright.
  3. Els resultats de desenvolupaments finançats amb fons públics han de ser publicats sota una llicència lliure i en un format obert i totes les patents desenvolupades han de ser publicades lliures de pagaments de drets d'autor i de qualsevol altra restricció.
  4. Els resultats d'investigacions finançades a través d'institucions educatives haurien de ser publicats sota un model de lliure accés. L'administració encarregada de desenvolupar aquestes polítiques haurà d'implementar les recomanacions de l'Acord de París respecte a les publicacions acadèmiques.

Obres de lliure accés

Tot sistema legal haurà de facilitar i promoure les llicències de lliure accés, com a mínim en la mateixa mesura que ho fa amb les llicències propietàries.

Obres òrfenes

Ha d'existir llibertat d'ús de les obres quan la propietat del copyright de no ha pogut ser localitzada o determinada.

Obres accessibles

Cal que es permeti el lliure accés, enllaç i indexat de qualsevol treball el qual, encara que no es trobi sota una llicència lliure, estigui a disposició del públic a l'Internet.

Obres propietàries

La durada del copyright no ha d'excedir el mínim marcat al Conveni de Berna. A llarg termini, proposam la reducció a efectes legals d'aquesta durada. Uns terminis de copyright massa llargs no beneficien a la ciutadania ni a la comunitat creativa.

C. Defensa de l'accés a les infraestructures tecnològiques i neutralitat a la xarxa

  1. Internet és essencial per a l'accés al coneixement, l'educació i l'exercici pràctic i significatiu de la llibertat d'expressió i comunicació.
  2. La totalitat de la ciutadania té dret a una connexió a Internet que permeti enviar i rebre el contingut desitjat, emprar els serveis i aplicacions que es vulguin, connectar el maquinari i emprar el programari que desitgin, sempre que això no afecti negativament a la xarxa.
  3. La ciutadania té dret a una connexió a Internet lliure de discriminació, ja consisteixi aquesta en bloquejar, limitar o prioritzar determinats tipus d'aplicacions, serveis, continguts, o basada en la ubicació de l'emissor o del receptor.
  4. Les direccions IP de la totalitat de la ciutadania són dades identificatives en potència i, per tant, les persones propietàries d'aquestes dades tenen dret a sol·licitar la seva correcció o eliminació i a impedir la transmissió de la seva informació personal.
  5. Filtrar el contingut d'Internet és una amenaça als drets fonamentals, és una solució invàlida, gens efectiva i desproporcionada. No s'ha d'imposar cap limitació ni filtrat sense una ordre judicial prèvia.
  6. La ciutadania té dret a accedir a una banda de l'espectre gratuït i lliure de llicència per a les comunicacions digitals, com la banda de TV analògica i, en general, al menys un 25% de qualsevol altra nova banda de l'espectre que es permeti emprar.

D. Drets en un context digital

Les patents, pagaments de drets d'autor i altres incentius similars (de vegades anomenats “propietat intel·lectual”) no han de ser considerats un fi en sí mateixos, sinó com un mitjà de promoure l'interès públic, la innovació i l'accés a la ciència, la cultura i la tecnologia.

Dret de cita

La cita, definida com l'extracció de part d'una obra, però no de la seva totalitat, ha de defensar-se en tot cas com a via per a un desenvolupament democràtic de la societat de la informació. Serà lícita sempre que l'obra citada hagi estat publicada prèviament, i quan es faci amb propòsits educatius, científics, creatius o simplement informatius.

Còpia privada

  1. Els drets individuals a l'àmbit privat i per a l'ús personal no han de ser perjudicats pels drets exclusius d'autoria.
  2. Una obra ja prèviament feta pública no necessitarà l'autorització del titular del copyright, ni existirà cap dret a compensació al seu favor per a la seva reproducció en qualsevol forma, sempre i quan sigui per fer-ne ús privat, o bé compartida entre iguals, i no se n'obtengui cap benefici econòmic d'aquesta.


Ús just

  1. No és necessària l'autorització de l'autor per a la reproducció o difusió d'obres artístiques, científiques o tècniques que ja hagin estat publicades, quan el propòsit sigui educatiu, científic, informatiu, satíric o bé quan sigui condició accessòria per al projecte creatiu principal, sempre que s'hi atribueixi correctament l'obra i que es respectin tots les drets morals.
  2. La defensa del dret a la còpia privada i l'ús just han de ser ferma i absoluta, tot tenint en compte que la còpia és la base principal de l'aprenentatge i la cultura. Els autors/creadors estan en deute amb la cultura compartida, i per això mateix les seves contribucions a la cultura no han d'estar associades a cap forma de compensació més enllà de l'ús comercial (vendes, honoraris associats a les vendes esmentades o concerts).
  3. Es fa especial èmfasi en la defensa del dret a la informació.
  4. Es fa especial èmfasi en preservar el dret de paròdia.
  5. A més a més, subscrivim la llista d'usos justos enunciats a l'article 3-1, “General Limitations and Exceptions to Copyrights”, de l'esborrany del document d'accés al coneixement 2005 de Knowledge Ecology International (en anglès)
  6. Les indemnitzacions han d'estar limitades a danys econòmics provats per falsificacions concretes. La pèrdua o lucre cessant no s'ha d'aplicar a la còpia privada ni als usos personals.
  7. Treballs no originals ni creatius: els treballs que no aportin creativitat (“una quantitat mínima de creativitat”) no han d'estar subjectes a proteccions per copyright o similars.

Llibertat d'innovació

La llibertat i la innovació no són conceptes oposats, sinó que estan fortament relacionats. Els règims legals repressius poden reduir la llibertat i perjudicar la innovació. La gent necessita llibertat per modificar, millorar i provar invents, dispositius i sistemes, i per discutir críticament sobre aquestes innovacions.

Patents

Consultar l'esborrany del document d'accés al coneixement 2005 de Knowledge Ecology International (en anglès) Part 4.

E. Estímul de la creativitat i de la innovació

Expressam la nostra preocupació pel benestar d'artistes i autors. Proposam diverses fórmules per recompensar col·lectivament la innovació i la creació artístiques mitjançant els següents criteris:

  • Han d'existir diverses fonts de suport econòmic per a les comunitats creatives, ja siguin comercials, mitjançant suport fiscal directe orientat pel consum real dels productes o inversions públiques.
  • Per promoure una remuneració justa dels artistes, el paper dels intermediaris ha de reduir-se. Aquest paper cal que es limiti a funcions de vigilància tals com recaptar estadístiques d'ús i definir la distribució per als beneficiaris.

Drets d'autor i beneficis de les vendes

  1. Les persones autores haurien de rebre una compensació justa per la seva feina. En els treballs creatius per compte aliè on es puguin cobrar drets d'autor durant plaços de temps i en quanties econòmiques raonables, s'hauria de garantir un salari. L'objectiu ha de ser la creació d'una situació de lloc de feina estable per a les persones autores/creadores, no necessàriament dependent dels daltabaixos dels pagaments de drets d'autor.
  2. Les desigualtats en la capacitat de negociació duen a situacions injustes entre les persones que creen i les entitats comercials que hi inverteixen, venen béns culturals i coneixement, i provoquen que molts de treballs creatius no arribin al públic. Les persones autores i creadores haurien de ser pagades equitativament per les activitats en que participen, siguin o no membres d'una societat de gestió. Els tribunals no haurien de donar suport a contractes injustos entre persones autores i productors/es. Passat un temps raonable des de la signatura d'un contracte amb una entitat editorial, la persona autora o els seus hereus haurien de tenir l'oportunitat de recuperar els drets sobre l'obra amb copyright. Això no ha d'afectar a la validesa de les llicències actuals, o de les llicències obertes per a l'ús de treballs publicats, inclosos aquells que incloguin condicions específiques per protegir la utilitat pública.
  3. Si existeix una explotació comercial d'un treball, la regulació dels drets econòmics hauria de protegir els interessos econòmics de les comunitats creatives, i garantir que terceres parts, com ara les distribuïdores, no impedeixen que les comunitats creatives puguin obtenir una porció justa dels beneficis, incloent-hi el pagament de drets d'autor.
  4. S'haurien d'abolir tots els “cànons digitals”, els quals sancionen indiscriminadament en nom de la “compensació de l'artista”, i que tracten de penalitzar activitats que no són criminals de cap manera.

Drets d'autor i societats de gestió


  1. Les persones autores sempre haurien de poder revocar els acords d'afiliació amb les entitats de gestió.
  2. Les societats de gestió són entitats privades que han d'administrar únicament i exclusiva els “comptes” dels seus membres, i que mai no suposen la totalitat de la comunitat creativa.
  3. La lliure competència s'ha de garantir, al igual que succeeix amb qualsevol altra tipologia d'entitat privada. S'haurien d'abolir els monopolis legals de societats de gestió.
  4. Les persones autores i els editorials no haurien de ser representats per la mateixa institució, tal i com succeïa en temps dels sindicats verticals.
  5. Per damunt de tot, les societats de gestió haurien d'administrar únicament les obres que estiguin registrades en la seva base de dades, i no haurien de recaptar fons provinents de l'ús d'obres les quals estan publicades explícitament amb una llicència lliure. No s'hauria de permetre que cap societat de gestió impedeixi a artistes o persones autores emprar llicències lliures.

F. Accés a les obres per part de persones amb problemàtiques d'accés

Quan formats accessibles d'obres adreçades a persones que tenen dificultats en l'accés es creen sota limitacions i excepcions de copyright, els sistemes legals de tot el món han de facilitar la importació i exportació a altres països d'aquests treballs.

G. Transparència

Per tal d'evitar la violació de cap dret fonamental (p.ex. invasió de la privacitat, llibertat d'expressió, etc.) és necessari reforçar-ne la transparència. Això ha d'incloure informació provinent de les autoritats responsables en l'aplicació de la llei i també sobre la pròpia natura de les tramitacions obligatòries.

El govern hauria de garantir, a través d'un procés públic i transparent, l'existència de sistemes d'avaluació de la forma en com s'hi apliquen les normatives. Els resultats publicats per experts independents contractats per dur a terme l'avaluació (vegeu-ne “directives de base de dades”), haurien de ser tinguts en compte a l'hora d'establir les normatives.

Una forma de garantir transparència als processos consisteix a realitzar auditories de transparència obligatòries. Proposam un sistema de tres advertiments per a qui violi el dret de la ciutadania a estar informada. Hi ha un interès general en que hagi transparència en les activitats dels grups de pressió. Un procés transparent en l'establiment de normatives nacionals i internacionals ha d'incloure, al menys:

  1. Accés públic als documents relacionats amb el procés, la possibilitat d'assistir a les reunions (també a través d'Internet) i poder llegir les actes d'aquestes reunions. Dites actes han d'incloure els noms de les persones assistents, consellers/es i els vots emesos.
  2. Detalls sobre les persones que prenen les decisions.
  3. Oportunitats per enviar comentaris sobre el procés d'establiment de les normatives. S'han de publicar els comentaris de tothom qui hi contribueix. Es necessari un diàleg entre totes les parts implicades, especialment en resposta als comentaris per escrit. Les intervencions públiques haurien de formar part de les actes publicades.
  4. Informació sobre qualsevol evidència que es presenti per promoure o justificar determinades polítiques, incloent-hi les fonts i la seva fiabilitat. És necessària l'avaluació i revisió horitzontal de les dades relatives als sistemes de propietat intel·lectual.
  5. Un accés democràtic a les estadístiques necessàries per avaluar el mode en que els sistemes de copyright i les patents funcionen, tot incloent-hi aspectes com l'impacte de les mesures aplicades als preus, els pagaments de drets d'autor a les persones creadores per accedir a les seves obres i l'impacte sobre els drets i llibertats fonamentals.


L'aprenentatge és un procés de construcció social que te lloc mitjançant l'intercanvi de coneixement, experiència i dels diversos matisos culturals. La cultura evoluciona a mesura que el coneixement impregna la societat. Entenem l'educació com un procés social que implica un ampli ventall d'actors educatius, tecnologies, entitats i activitats, no només les oficials i formals. La nostra visió de l'educació busca fomentar una cultura d'intercanvi de coneixement i d'innovació educativa que sigui eficient i sostenible, basada en els principis d'aquesta Carta.

Per aconseguir-ho, necessitam accions i intervencions polítiques en les àrees que s'expliquen a continuació.

A. Potenciació del personal educatiu

L'educació és una eina fonamental per millorar la nostra societat i promoure el progrés de la humanitat. Hem de reconèixer la importància de la tasca educativa del professorat, el qual necessita ésser instruït per tal de fer arribar a l'alumnat els valors de la cultura de compartir i l'ús del programari lliure i el coneixement lliure en general. Per això, demanam a les institucions i comunitats educatives:
  • Garantir l'aprenentatge i l'assistència tècnica al personal docent per emprar programari lliure i recursos educatius oberts.
  • Garantir que el professorat pugui dedicar una part del seu temps a aprendre, mantenir i col·laborar en la creació de recursos educatius oberts.
  • Construir noves comunitats de personal docent per compartir coneixement i experiències, i posar-hi en contacte les comunitats actuals.

B. Suport i conscienciació

El model és el punt de partida de l'aprenentatge. Copiar i compartir coneixement són principis fonamentals de qualsevol procés educatiu. La cultura de compartir adopta aquests principis en comptes de desaconsellar-los. Per tot això, demanam a les institucions i comunitats educatives:
  • Donar suport i subvencionar activitats per conscienciar i educar en la cultura de compartir, per tal de promoure una educació lliure, ben distribuïda i oberta. Difundir exemples de bones pràctiques i fomentar la creació de nous projectes.
  • Atorgar beques per incentivar la producció de material revisat pel propi personal docent, alumnat, personal bibliotecari i arxivista i editorials.

C. Material educatiu

Els recursos educatius són una eina bàsica per l'educació; la seva publicació oberta en el domini públic o sota llicències lliures facilita l'accés, estimula el progrés i la participació, i proporciona atenció a la diversitat cultural, al mateix temps que maximitza la reutilització i la eficiència. Per això, demanam a les institucions i comunitats educatives:
  • L'elaboració de recursos educatius oberts i material educatiu lliure.
  • La distribució d'aquest material:
    • A través d'Internet, emprant repositoris ben estructurats, basats en estàndards oberts i fàcils d'emprar.
    • A través de còpies impreses (p. ex., a través d'editorials universitàries) que es poden distribuir a les universitats públiques i a la gent amb problemes econòmics.
  • Publicar el material que ha gaudit de finançament públic, de forma que es pugui tornar a emprar sense restriccions legals ni tècniques. Per això, emprar el domini públic o una llicència lliure, preferiblement amb protecció copyleft.
  • Traduir a diversos idiomes i adaptar el material per tal de donar-hi la major difusió global possible.

D. Programari i altres eines

El programari lliure permet estudiar i aprendre conceptes en comptes de caixes negres, permet la transparència en processos d'intercanvi d'informació, garanteix la competició i la innovació, proporciona independència d'interessos corporatius i fa créixer l'autonomia de la ciutadania.
L'ús d'estàndards i formats oberts és essencial per garantir la interoperabilitat tècnica, establir un marc de competència de cara a les persones proveïdores de programari, aconseguir un accés sense complicacions a la informació digital i mantenir el coneixement i la memòria social. Per això, creiem que:
  • Les institucions educatives haurien d'emprar programari lliure com a eina d'aprenentatge, com a objectiu d'aprenentatge en sí mateix i com a base per a la seva estructura tecnològica.
  • Tot el programari desenvolupat a un entorn educatiu i finançat amb fons públics ha de ser publicat amb una llicència lliure.
  • Promoure l'ús de programari lliure en llibres de text i material didàctic com una alternativa al programari privatiu a l'hora de realitzar tasques relacionades amb els processos d'aprenentatge, com pugui ser el càlcul numèric, l'edició d'imatges, la creació de documents, etc., i allà on sigui aplicable.
  • Desenvolupar, publicar i promoure eines lliures d'edició per elaborar i millorar el material didàctic.
  • Han de rebutjar-se tecnologies com ara la Gestió Digital de Drets (DRM, de l'anglès Digital Rights Management) per tal de garantir un accés permanent als recursos educatius i l'aprenentatge al llarg de tota la vida.

E. Reconeixement i certificació

Les noves formes de producció col·lectiva es troben actualment en difusió al sistema educatiu, per la qual cosa les habilitats i la experiència adquirida d'aquesta forma ha de tenir-se en compte en forma d'acreditacions i certificacions oficials. Per això, demanam a les institucions educatives i a les autoritats:
  • La creació de mecanismes de certificació per al reconeixement de la cultura de compartir i l'educació oberta dins del sistema educatiu.
  • La integració d'aquestes noves pràctiques educatives amb les que ja existeixen oficialment.
  • L'adopció de polítiques d'investigació científica per al reconeixement dels beneficis de les revistes d'accés lliure i l'arxivament propi, per tal de reforçar les dinàmiques del debat científic i la qualitat de la retroalimentació.

F. Educació en horitzontalitat i col·laboració entre docents i alumnat

Les barreres entre qui aprèn i qui ensenya són de cada vegada més difoses i comencen a sorgir nous mètodes educatius. Les comunitats obertes i la participació en processos de producció que impliquen relacions horitzontals són d'un enorme valor per a l'aprenentatge. Per això, demanam a les institucions i comunitats educatives:
  • Fomentar el treball en col·laboració entre professorat i alumnat per produir coneixement.
  • Estimular l'alumnat perquè s'hi impliqui en ensenyar a altres companys i companyes (aprenentatge col·laboratiu, horitzontalitat).
  • Compartir les atribucions entre el personal docent i l'alumnat.
  • Promoure el treball col·laboratiu i interdisciplinar entre el professorat i l'alumnat en diferents matèries.

G. Coneixement científic i acadèmic

Les publicacions de lliure accés permeten accedir als resultats d'investigacions científiques, tant al propi personal científic com al conjunt de la societat; augmenten las possibilitats d'aprendre i permeten que diverses disciplines comparteixin els seus resultats. Per això, creiem que:
  • Les universitats i els centres d'investigació haurien d'adoptar el model de lliure accés per a la publicació dels resultats d'investigacions.
  • Hauria de desaconsellar-se l'ús de patents aplicades als resultats d'investigacions finançades amb fons públics. Les patents propietat d'institucions públiques han de publicar-se irrevocablement lliures de pagament per drets d'autor i d'altres restriccions.

4. Necessitats estructurals per a una societat del coneixement

Privacitat

El conjunt de la ciutadania tenim dret a:

  • Navegar per Internet i accedir als continguts de manera anònima.
  • No revelar les nostres claus privades ni les nostres dades.
  • Decidir en qualsevol moment traslladar, modificar o cancel·lar les nostres dades d'usuari de qualsevol servei d'Internet.
  • No patir cap interceptació de les nostres comunicacions, excepte amb ordre judicial prèvia.
  • Xifrar les nostres comunicacions a qualsevol nivell, sense limitacions en la clau o l'algoritme emprat.
  • No rebre missatges no sol·licitats.

Dret a les xarxes: llibertat d'ús, de creació i de connexió

  • La societat civil i l'administració pública han de tenir el dret a proveir i implementar serveis de connexió a xarxes, inclosos aquells oferts de manera gratuïta y sense condicions a la ciutadania.
  • Les persones han de tenir dret a connectar-se a xarxes lliures sense cap restricció (maquinari lliure, tethering, etc.).

Infraestructures i regulació del mercat

  • Neutralitat: la neutralitat de la Xarxa ha de ser garantida (vegeu-ne Glossari de termes i Demandes legals secció C, per a obtenir una definició més acurada).
  • Simetria: els proveïdors d'accés a Internet han de garantir connexions simètriques o bé una proporció de càrrega/descàrrega raonable. Hauria d'existir un accés a la banda ampla (ITU-i113) com a servei universal per a la ciutadania.
  • Diversitat: s'haurien d'evitar els monopolis a les infraestructures i serveis de telecomunicacions. La ciutadania té dret a tenir accés a més d'un proveïdor (públic o privat) i a que l'oferta d'aquest servei de banda ampla no estigui vinculada a l'adquisició de altres productes o serveis. En tot cas la ciutadania té dret a disposar de sistemes, mitjans i infraestructures que permitin l'accés lliure a Internet (”dividend digital”).
  • Els proveïdors de telecomunicacions han de satisfer les velocitats d'accés acordades mitjançant contracte; en els contractes de pre-pagament, només cal pagar el transit que sigui explícitament transferit o demandat per la persona usuària. Els proveïdors han de garantir a la ciutadania l'opció de tarifa plana.

Administració pública

  • El sector públic, els projectes finançats amb fons públics i aquells que impliquin a la ciutadania per llei o de manera que afecti els seus drets fonamentals, haurien d'emprar sempre programari lliure i estàndards oberts.
  • Quan no existeixi una solució lliure o d'estàndard obert, el govern o l'administració pública competent haurà de promoure el desenvolupament del programari o de l'estàndard que sigui necessari. Mentrestant per tal de garantir el procés democràtic en el seu conjunt, només cal emprar les solucions que puguin sotmetre's a una auditoria pública.
  • Els resultats de desenvolupaments finançats amb fons públics s'han de publicar sempre amb una llicència de programari lliure i totes les patents publicades lliures de pagament de drets d'autor i d'altres restriccions.
  • Els governs han de garantir un accés gratuït a Internet no exclusiu, independentment del lloc de residència de cada persona; com a mínim ha de ser del nivell necessari perquè cada persona pugui involucrar-se en la democràcia i interactuar amb les seves institucions públiques.

Com s'hauria de procedir en la administració pública en temes d'avaluació i compra de programari:

  • La compra pública de programari hauria d'avaluar el cost total del seu ús, incloent-hi les despeses de la seva abandó i de la migració a un programari alternatiu.
  • La comptabilitat pública hauria de pressupostar de forma clara i separada la despesa de les llicències de programari, el manteniment, el suport tècnic i el servei, deslligant-les del preu del maquinari.
5. Glossari de termes

Anar al Glossari de termes



Introducció

Documents i fonts legals

Declaracions passades en relació amb l'educació i l'accés al coneixement



1 eXgae
2 Networked Politics
3 Mayo Fuster Morell
4 P2P Foundation
5 Michel Bauwens
6 Consumers International
7 Electronic Frontier Foundation (EFF)
8 David Bollier
9 Knowledge Ecology International / James Love
10 Free Knowledge Institute (FKI)
11 La Quadrature du Net
12 ScambioEtico
13 Pirat Partiet/Amelia Andersdotter
14 European Digital Rights (EDRI)
15 Creative Commons España/ Ignasi Labastida
16 Transnational Institute/Hilary Wainwright
17 Students for Free Culture
18 Jose Murilo
19 Nagarjuna G.
20 John Howkins
21 Foundation for a Free Information Infrastructure (FFII)/ Alberto Barrionuevo
22 ALQUA
23 Isaac Hacksimov
24 Dyne.org Foundation/Denis Jaromil Roio
25 The Open Standards Alliance/Stefan Marsiske
26 David Evan Harris
27 David Hammerstein
28 Joan Subirats
29 Fundación Karisma
30 Carlos Sanchez Almeida
31 Conservas
32 FLOSS Manuals
33 David Maeztu
34 Josep Jover
35 Patricia Vila
36 Javier Candeira
37 IT-Political Association
38 ScriptumLibre
39 Felix Stalder
40 Franziska Heine
41 Dmytri Kleiner
42 Anne Ostergaard
43 Jack J. Marxer
44 Alan Toner
45 Roberto Santos
46 Asociación de Internautas / Javier Cuchi
47 Epidemia / Pablo Ortellado
48 Kim Tucker
49 La Casa Invisible
50 Margarita Padilla
51 Guifi
52 Mario Pena
53 Traficantes de Sueños
54 Platoniq
55 Yproductions
56 Jamie King
57 Vittorio Bertola
58 Marco Berlinguer
59 Universidad Nómada
60 ASACC / Carmen Zapata
61 REEM
62 Toni Verger
63 Science, Education and Learning in Freedom (SELF)
64 Ignacio de Castro Arribas
65 Maria Claudia de Azevedo Borges
66 Exit
67 CSDVA
68 La impròpia
69 David Moreno
70 Josean Llorente

8. Adhesions

Si voleu afegir-vos a aquesta Carta, difoneu-la por Internet

Continua …


    Aquesta Carta està publicada amb una llicència dual. Podeu tornar a publicar-la emprant qualsevol d'aquestes llicències:

Creative Commons Reconeixement-Compartir amb la mateixa llicència 3.0 Unported.
Llicència de documentació lliure de GNU (en Anglès).

Degut a que la Carta porta llicència Creative Commons i jo hi he fet canvis respecte del document original, queda sota la mateixa llicència.

2 comentaris:

  1. És pregunta:
    Les autonomies amb programari lliure exemple Extremadura.
    Com resolen els problemes amb compatibilitat amb tots els que treballem amb Windows?
    Si ens relacionem amb els que utilitzen aquests programaris que passa?

    Pereapdoweb@gmail.com

    ResponSuprimeix
  2. Hola Pere. El programari lliure té múltiples eines que solucionen la interoperabilitat entre ambdues plataformes, almenys fins allà on és possible arribar sense infringir patents i sempre i quan és possible. Per exemple, OpenOffice és capaç d'obrir documents en format .doc i de desar-los també en aquest format si així es vol. GNU/Linux pot llegir particions de Microsoft Windows i es pot comunicar mitjançant SAMBA amb les xarxes Windows. Jo utilitzo GNU/Linux des de fa anys i no he tingut mai grans problemes, tret de qualque dificultat en l'accés a determinades pàgines web d'entitats públiques o a determinats serveis web d'empreses. I veig que aquest problema és de cada vegada menys freqüent.
    Una salutació.

    ResponSuprimeix