El passat dia 14 de desembre n'Eva Almunia, secretària d'Estat d'Educació i Formació Professional, i Maria Garaña, presidenta de Microsoft España signaren un acord de col·laboració entre la empresa estatunidenca i el Ministeri d'Educació.
Aquest acord deixa en mans de la multinacional el programari que s'emprarà a les escoles, de manera que l'Educació 2.0 estarà basada en productes privatius tancats i no en programari lliure. Com a mestre em sento profundament decebut per aquest acord: no només s'hipoteca el futur de l'educació en matèria tecnològica, sinó que s'afavoreix a una empresa determinada que podrà controlar el programari emprat i que té un evident afany de lucre. De fet, cobrarà vuit euros a l'any per cada infant, preu que constitueix un important descompte, però que suposa un notable benefici per a l'empresa Microsoft si multiplicam vuit per, diguem-ne, el número d'infants escolaritzats a les Illes Balears (156.610 alumnes per al present curs escolar), i ens resulten 1.252.880€ en total, per si us fa versa treure la calculadora. Tot un negoci, vaja.
Des de diverses plataformes cíviques i partits polítics s'han alçat veus crítiques amb aquest contracte comercial que ha venut una part molt important del nostre ensenyament.
Ja fa alguns anys que sóc usuari de programari lliure: l'utilitzo tant a casa com a l'escola. No només compta amb la suficient maduresa com per poder-lo fer servir a ambdós àmbits, sinó que proporciona eines, recursos i avantatges que el programari privatiu no té ni en tindrà mai. Però no vull que penseu que sóc un apologeta del programari lliure, no es tracta de carregar contra els arguments polítics. Es tracta de reconèixer que el programari lliure és la millor opció per al nostre alumnat, per raons ètiques, però també i sobretot, per raons tècniques.
Tot plegat em fa pensar en que no hi ha lleis anti-monopoli que ens puguin protegir: totes són a mida de les grans corporacions. I quan els seus dirigents visiten casa nostra, els estenen l'estora vermella com si fossin alts mandataris d'un país important. Tot això malgrat que els doblers que inverteixen les grans companyies en la societat és insignificant en comparació amb el que inverteixen les PIMEs.
Això em fa pensar en les sàvies paraules que en Richard Stallman, pare del programari lliure, digué ja fa temps: No wonder Microsoft offers the first dose to children at a low price (Microsoft sempre ofereix la primera dosi als infants a baix preu).
Aquest acord deixa en mans de la multinacional el programari que s'emprarà a les escoles, de manera que l'Educació 2.0 estarà basada en productes privatius tancats i no en programari lliure. Com a mestre em sento profundament decebut per aquest acord: no només s'hipoteca el futur de l'educació en matèria tecnològica, sinó que s'afavoreix a una empresa determinada que podrà controlar el programari emprat i que té un evident afany de lucre. De fet, cobrarà vuit euros a l'any per cada infant, preu que constitueix un important descompte, però que suposa un notable benefici per a l'empresa Microsoft si multiplicam vuit per, diguem-ne, el número d'infants escolaritzats a les Illes Balears (156.610 alumnes per al present curs escolar), i ens resulten 1.252.880€ en total, per si us fa versa treure la calculadora. Tot un negoci, vaja.
Des de diverses plataformes cíviques i partits polítics s'han alçat veus crítiques amb aquest contracte comercial que ha venut una part molt important del nostre ensenyament.
Ja fa alguns anys que sóc usuari de programari lliure: l'utilitzo tant a casa com a l'escola. No només compta amb la suficient maduresa com per poder-lo fer servir a ambdós àmbits, sinó que proporciona eines, recursos i avantatges que el programari privatiu no té ni en tindrà mai. Però no vull que penseu que sóc un apologeta del programari lliure, no es tracta de carregar contra els arguments polítics. Es tracta de reconèixer que el programari lliure és la millor opció per al nostre alumnat, per raons ètiques, però també i sobretot, per raons tècniques.
Tot plegat em fa pensar en que no hi ha lleis anti-monopoli que ens puguin protegir: totes són a mida de les grans corporacions. I quan els seus dirigents visiten casa nostra, els estenen l'estora vermella com si fossin alts mandataris d'un país important. Tot això malgrat que els doblers que inverteixen les grans companyies en la societat és insignificant en comparació amb el que inverteixen les PIMEs.
Això em fa pensar en les sàvies paraules que en Richard Stallman, pare del programari lliure, digué ja fa temps: No wonder Microsoft offers the first dose to children at a low price (Microsoft sempre ofereix la primera dosi als infants a baix preu).
