Un tomb per la Xarxa

17 de maig. Dia Mundial d'Internet

2010-05-17T14:36:00.003+02:00

Feliç dia d'Internet.

Una mica d'història del Manifest en Defensa del Drets Fonamentals a Internet

2010-05-17T13:54:00.002+02:00

He trobat aquest vídeo on es fa un repàs de la història del manifest, del qual hi ha un actiu grup al Facebook. Està "emparentat" amb una carta que vaig publicar aquí.

Atureu les patents de programari

2010-02-27T08:19:00.004+01:00

Com molts i moltes de vosaltres ja sabeu, els lobbies pro-patents de les grans empreses i corporacions lluiten per instal·lar a tota Europa un sistema de patents de programari semblant al dels Estats Units. Malgrat que la Unió Europea ja ha reiterat el seu rebuig a aquest sistema de gestió de drets sobre el programari, el gran poder de pressió que exerceixen les multinacionals sobre la vida política és molt important i això ha provocat que, una vegada més i preocupats per aquesta situació, ciutadanes, ciutadans, empreses i associacions de tota Europa s'organitzin amb la ferma intenció d'aturar l'embranzida pro-patents.

Les patents del programari funcionen a nivell legal de forma molt semblant a com funcionen en àmbits industrials, tot i que existeixen algunes diferències molt importants. Per exemple, així com en àmbits industrials cal que el producte a patentar aporti una vertadera innovació, en l'àmbit del programari s'admeten qualsevol tipus de patents. Però el vertader perill que suposen és que afegint les patents a la protecció "copyright" de que disposen ara, es converteix el món de la programació i producció de programari en un malson ple d'entrebancs legals, on només les grans empreses multinacionals tenen possibilitats d'èxit. Cal tenir en compte que les patents poden ser útils per a protegir processos industrials, però ja existeixen proteccions per a protegir les idees.

Existeixen multitud d'estudis que expliquen els efectes negatius d'aplicar una protecció de tipus patent sobre el programari. La majoria fan constar el problemes legals que s'afegeixen a la programació, la qual encariria força els productes i els faria de menor qualitat, convertint la tasca de programar en una mena de camp de mines on mai no saps quan empraràs una idea que ha estat patentada i, per tant, seràs denunciat per un altre. Als Estats Units, grans multinacionals com Oracle, IBM, Microsoft, SCO, etc., han tingut i mantenen tota casta de litigis legals en relació a la violació de patents. En moltes ocasions aquests litigis suposen pagaments multimilionaris. També existeixen empreses que "compren" patents i es dediquen a denunciar suposades violacions de les seves patents, sense produir res en absolut. Està clar que allà les patents suposen un fre a la innovació, exactament el contrari que es pretenia quan es va crear el sistema de patents.

O sigui, un fracàs absolut. Esperem que a Europa puguem aprendre d'aquestes errades.

I si us preocupa el problema, no dubteu a signar la petició.

El BNG qüestiona el cobrament de drets d'autor als escolars

2010-02-06T00:01:00.004+01:00

L'SGAE (Sociedad General de Autores y Editores) demana doblers a un institut gallec per una representació de teatre escolar.

El BNG, que ja ha qüestionat les pràctiques d'aquesta organització, ha remès un carta a la Taula del Congrés dels Diputats per tal de denunciar aquesta situació abusiva i demanar un canvi en la legislació.

M'ha semblat interessant reproduir aquí el contingut de la carta.

"A LA MESA DEL CONGRESO DE LOS DIPUTADOS

Francisco Xesús Jorquera Caselas

Pregunta relativa a la procedencia de cobrar derechos de autor a compañías de teatro escolar por la representación gratuita de obras teatrales.

Esta semana trascendía que la SGAE pretende cobrar derechos de autor a un centro escolar por la representación de una obra teatral.

En concreto, la SGAE quiere cobrar 95 euros al instituto coruñés Ramón Menéndez Pidal por la representación teatral de “Bodas de Sangre”, de Federico García Lorca, que un grupo de teatro escolar lleva preparando desde el mes de septiembre para poner en escena el día 19 de febrero. Para atraer un mayor número de público y ante las limitaciones de las dependencias del centro escolar, la dirección del instituto trasladó la representación al Fórum Metropolitano de la ciudad de A Coruña, un centro cultural municipal.

Sin embargo, la SGAE ha caído sobre los alumnos de este instituto coruñés y les exige el pago de 95 euros en concepto de derechos de autor. Es la tarifa que la sociedad general de autores aplica a un espectáculo gratuito de teatro aficionado que no es escolar, ya que según el criterio de la SGAE al no realizarse dentro de las instalaciones del instituto no tiene ese carácter..

Huelga decir que esta actuación de la SGAE desprestigia la defensa de un derecho legítimo como es de la protección de la propiedad intelectual, pero que llevado hasta su extremo, como en este caso, constituye un auténtico abuso y desincentiva el interés por la cultura de nuestros escolares.

Es por todo lo que antecede que se presentan las siguientes preguntas:

¿No considera el Gobierno que no se deberían cobrar derechos de autor a los centros escolares por la representación gratuita y a cargo del alumnado, de obras relacionadas con las artes escénicas y musicales?

¿Comparte el Gobierno que el cobro de derechos de autor en estos casos no es un aliciente para que nuestros alumnos y alumnos se interesen por la cultura y constituye un abuso por parte de la SGAE?

En caso de que este supuesto si esté contemplado en la legislación española, ¿Va el Gobierno a modificarlo con carácter de urgencia para que la representación de obras culturales en centros escolares a cargo de los alumnos y con carácter gratuito esté exenta del pago de los derechos de propiedad intelectual?"

Més informació aquí i aquí.

Pollença demana no pagar el canon a l'SGAE

2010-02-03T08:59:00.005+01:00

El ple de l'Ajuntament de Pollença ha sol·licitat al Govern l'exempció del pagament del cànon digital a l'entitat de gestió de drets d'autor SGAE, tal i com acordaren al darrer ple municipal tots els partits polítics amb representació al consistori UM-UNPI, PSOE, PSM, PP-UMP i Alternativa Per Pollença.

Aquesta petició té a veure amb els 66.000 euros que l'ajuntament gastà al llarg del 2009 en concepte de despeses de material informàtic, bona part dels quals -entre un 30% i un 50%, segons estimen fonts del propi consistori-, han estat destinats al pagament de drets d'autor.

La seva petició es fonamenta en la sentència que obligà a retornar els doblers que, en concepte de canon, foren cobrats a un advocat de Sevilla amb la compra de CDs gravables per ús professional.

Personalment no crec que aquesta moció prosperi, ni tan sols en aquests difícils temps de crisi, ja que el Govern es mostra particularment favorable al cobrament del cànon, però resulta interessant que un ajuntament posi el tema damunt la taula. M'agradaria que l'Ajuntament de Pollença fes pública la quantitat exacta de doblers (públics) que pagà l'any passat en concepte de cànon digital; si tots els ajuntaments ho fessin, estic segur que la xifra total seria esgarrifosa.

Vist a El Mundo.

iFreeTablet

2010-02-01T19:31:00.005+01:00

El proper dia 4 tindrà lloc la presentació oficial del iFreeTablet, una alternativa basada en programari lliure del tablet de la multinacional Apple. Hi ha molt poques imatges encara d'aquest curiós enginy. Ha estat desenvolupat com a projecte humanitari sense ànim de lucre pel grup EATCO de l'Universidad de Córdoba, la Fundación Red Especial España (FREE) i l'Asociación de Entidades de Tecnología de Apoyo para la Autonomía Personal (AETAP) en col·laboració amb les empreses de base tecnològica CPMTI S.L. i CIMA S.L. El seu objectiu és ser accessible per a tothom, amb independència dels seus coneixements en informàtica.

Bàsicament es tracta d'un ordinador tàctil sense teclat, operat per un programari molt intuïtiu i basat en la distribució Debian, amb una clara vocació cap a l'ús d'Internet. Serà apte per a ser emprat per persones en situació de dependència (infants, gent gran, discapacitats), però alhora prou potent com per poder ser aprofitat més extensament per persones amb més coneixements d'informàtica. Pretén unificar la TV i ràdio digital, Internet i centre multimèdia. Disposarà de cursos i altres continguts amb llicència lliure Creative Commons.

Les seves característiques tècniques són:
Pantalla tàctil de 10,2 polzades i una resolució de 1024x600 píxels
Processador Intel AtomMobile N270 d'1.6Ghz
Disc dur 160GB SATA
Connexió Ethernet RJ-45
WIFI
Càmera integrada d'1,3 MPíxels
3 ports USB, sortida VGA, connector per auriculars,
Connector de micròfon, micròfono intern, lector de targetes
2 Mini PCI-E: un per WiFi, 802.11b / g 54Mb
L'altre és per 3G/3.5G HSDPA / WCDMA (opcional)
Bateria de 2.5 hores d'autonomia, adaptador de corrent
Dimensions: 28 cm x 18 cm i 0,24 cm de gruixa
Pes d'1,03 kg (bateria inclosa)

Aquí podeu veure funcionar la interfície per defecte.

Web del projecte.

L'escola 2.0, nou monopoli de Microsoft

2010-01-24T13:25:00.014+01:00

El passat dia 14 de desembre n'Eva Almunia, secretària d'Estat d'Educació i Formació Professional, i Maria Garaña, presidenta de Microsoft España signaren un acord de col·laboració entre la empresa estatunidenca i el Ministeri d'Educació.

Aquest acord deixa en mans de la multinacional el programari que s'emprarà a les escoles, de manera que l'Educació 2.0 estarà basada en productes privatius tancats i no en programari lliure. Com a mestre em sento profundament decebut per aquest acord: no només s'hipoteca el futur de l'educació en matèria tecnològica, sinó que s'afavoreix a una empresa determinada que podrà controlar el programari emprat i que té un evident afany de lucre. De fet, cobrarà vuit euros a l'any per cada infant, preu que constitueix un important descompte, però que suposa un notable benefici per a l'empresa Microsoft si multiplicam vuit per, diguem-ne, el número d'infants escolaritzats a les Illes Balears (156.610 alumnes per al present curs escolar), i ens resulten 1.252.880€ en total, per si us fa versa treure la calculadora. Tot un negoci, vaja.

Des de diverses plataformes cíviques i partits polítics s'han alçat veus crítiques amb aquest contracte comercial que ha venut una part molt important del nostre ensenyament.

Ja fa alguns anys que sóc usuari de programari lliure: l'utilitzo tant a casa com a l'escola. No només compta amb la suficient maduresa com per poder-lo fer servir a ambdós àmbits, sinó que proporciona eines, recursos i avantatges que el programari privatiu no té ni en tindrà mai. Però no vull que penseu que sóc un apologeta del programari lliure, no es tracta de carregar contra els arguments polítics. Es tracta de reconèixer que el programari lliure és la millor opció per al nostre alumnat, per raons ètiques, però també i sobretot, per raons tècniques.

Tot plegat em fa pensar en que no hi ha lleis anti-monopoli que ens puguin protegir: totes són a mida de les grans corporacions. I quan els seus dirigents visiten casa nostra, els estenen l'estora vermella com si fossin alts mandataris d'un país important. Tot això malgrat que els doblers que inverteixen les grans companyies en la societat és insignificant en comparació amb el que inverteixen les PIMEs.

Això em fa pensar en les sàvies paraules que en Richard Stallman, pare del programari lliure, digué ja fa temps: No wonder Microsoft offers the first dose to children at a low price (Microsoft sempre ofereix la primera dosi als infants a baix preu).

Google es planteja plegar de la Xina

2010-01-14T08:47:00.003+01:00

La multinacional Google es planteja deixar territori xinès si el govern continua amb les seves restrictives polítiques de censura. Així ho ha declarat recentment Bill Echikson, responsable de comunicació de la companyia a Europa. No és la primera vegada que Google té problemes a aquell país asiàtic, però sí és tota una novetat que ara es plantegi abandonar el país.

Fins ara Google, al igual que altres multinacionals, havien acceptat i aplicat les restriccions que marquen les legislacions. Però ara la situació ha canviat. Personalment crec que hi ha massa interessos econòmics en joc per al Google, ja que la xinesa és una de les economies que experimenten un major creixement. Ja veurem que passa, però ara per ara ja és una bona cosa que Google posi el problema de la censura del govern xinès a damunt la taula.

Viquipèdia ens necessita

2009-12-29T14:00:00.004+01:00

La Wikipedia (o Viquipèdia) necessita la nostra ajuda. No és res de nou, en realitat ha estat així des de bon principi: sense suport econòmic no podria mantenir la seva infraestructura de servidors i administradors arreu del món de la mateixa manera que sense les persones que hi escriuen articles o els hi consulten no tindria raó de ser. És per això que de tant en quan Wikimedia ha d'organitzar una recollida de fons, al igual que fan moltes altres ONGs per tal de poder mantenir la seva independència.

Per a mi la Viquipèdia és la major enciclopèdia del món i, a la vegada, la precursora i màxim exponent d'allò que anomenam web 2.0 o web social, on la gent comparteix i fa Internet.

La Viquipèdia és important per a l'Internet i jo la consulto sovint. És per això que ja he fet la meva petita contribució. Us convido a fer la vostra.

Molts d'anys!

2009-12-26T17:46:00.003+01:00

Bon Nadal a tothom i un venturós 2010.

OLPC presenta un nou concepte de tauleta

2009-12-26T17:24:00.003+01:00

OLPC és un interessant projecte amb l'objectiu de desenvolupar un portàtil per als infants dels països pobres. Darrera d'aquesta iniciativa hi havia Nicholas Negroponte, membre del MIT (Massachussets Institute of Technology) i un dels pensadors més prestigiosos del nostre temps.

Malgrat que la idea de crear un mini portàtil s'ajustava al concepte de pocs recursos dels països més pobres del planeta, ha estat a la nostra societat on ha gaudit d'un major desenvolupament, ja que importants empreses han comercialitzat amb èxit diversos models de netbooks o mini portàtils. És curiós, però, el cas d'un dels models de OLPC que funciona rodant una estona una manovella per tal d'aconseguir l'electricitat necessària (ja sabeu que hi ha comunitats del món on l'electricitat no hi arriba).

El projecte OLPC (One Laptop Per Child, Un Potàtil Per Infant) sembla que tindrà un nou membre, l'XO 3.0, dotat amb una pantalla tàctil i un processador ARM. Naturalment funcionaria sota programari lliure. Tot i que encara es desconeixen els detalls sobre el maquinari, s'espera que aquest concepte prengui forma cap al 2012 i que el seu preu sigui proper als 100 dòlars nordamericans.

Esperem que aquest projecte tingui èxit, ja que el desenvolupament dels OLPC ha tingut una història accidentada i fins i tot qualque boicot.

Linux+ de franc

2009-12-20T20:07:00.002+01:00

La revista Linux+DVD, una de les meves predilectes sobre el món de GNU/Linux es distribueix de forma gratuïta. És una excel·lent iniciativa i espero que tinguin molt d'èxit amb aquesta nova forma de distribució.

El número de gener de 2010 -ja disponible- té articles sobre IA (Intel·ligència Artificial), programació amb SDL, comandament Make i moltes més coses.

Us podeu subscriure aquí. Una vegada que us hàgiu subscrit al newsletter, us remetran un correu amb l'enllaç a la revista.

Que us aprofiti!

El govern xinès il·legalitza les pàgines web personals

2009-12-20T19:47:00.004+01:00

És força coneguda la censura a la qual sotmet el govern xinès als seus habitants. Ara, aquest mes de desembre, ha anat una passa més enllà i ha prohibit les pàgines web personals, blocs inclosos. La excusa ha estat frenar l'expansió de la pornografia, però no és difícil adonar-se que en realitat la pretensió és el control total d'Internet per tal de suprimir qualsevol intent d'expressar discrepàncies .

A un país on està prohibit parlar dels successos de 1989 de Tian'anmen (per la qual cosa són totalment desconeguts) i allà on s'hi aplica un ferri control sobre la població, ara, amb aquesta mesura, són encara menys lliures.

Centres de Professorat a Mallorca

2009-12-18T19:32:00.005+01:00

Feia temps que volia explorar el món dels mapes personalitzats. Ara hi ha tres grans serveis, el de Yahoo!, el de Microsoft i, el més emprat i conegut, el Google Maps.

A la imatge superior podeu veure la informació sobre els tres CPRs de Mallorca just pitjant sobre els marcadors del mapa. Però no només s'hi poden marcar punts d'interès; també és possible assenyalar àrees senceres i fins i tot aportar contingut nou al servei.

Però segurament allò que fa atractiu un servei com aquest és la facilitat amb la qual es poden crear mapes i les possibilitats que ens ofereix.

Carta per la Innovació, la Creativitat i l'Accés al Coneixement

2009-12-08T12:52:00.033+01:00

Els Drets humans de ciutadans i artistes en l'era digital

Reprodueixo aquí amb algunes modificacions pròpies (que quedi ben clar) un document fonamental en aquesta era d'Internet, on hi ha propostes sobre tots els aspectes que tenen a veure amb la Societat de la Informació i el Coneixement. No es limita al simple ús d'Internet, tot i que també hi ha propostes en aquest sentit. He accedit a aquesta carta a través d'aquí.

La Carta dista de ser perfecta. Alguns paràgrafs estan escrits d'una manera ambigua, hi ha algunes omissions (veritablement molt poques) i amb algunes coses no hi estic totalment d'acord al 100%, però crec que sintetitza bastant bé algunes de les tesis exposades a llibres fan fonamentals com Cultura Lliure de'n Lessig, Programari Lliure, Societat Lliure de n'Stallman o Copia este libro de'n Bravo. Una joia, vaja. De fet he inclòs algunes modificacions als aspectes la redacció dels quals no m'agradava o amb els que no hi acabava d'estar d'acord. Si trobo la manera li faré arribar les meves propostes als responsables de la seva redacció.

Per favor, llegiu-la bé i si subscriviu el contingut (com jo mateix) doneu-hi la màxima difusió. Hi ha multitud d'aspectes relacionats amb l'educació que les lleis en vigor ometen i que aquí es tracten amb la pretensió d'acabar amb la presumpta il·legalitat d'una part important de la tasca docent (mireu la part que parla dels Usos Justos i us fareu una idea de a què em refereixo).

La veritat és que el document paga la pena. Tant de bo arribés a bon port.

Carta per la Innovació, la Creativitat i l'Accés al Coneixement

Nosaltres, una àmplia coalició ciutadana de més de vint països, de persones usuàries, entitats, artistes, hàckers, membres del moviment per la Cultura Lliure, economistes, advocats, professorat, alumnat, investigadors, científics, activistes, treballadors, aturats, emprenedors i creatius.

Convidam a tota la ciutadania a que faci seva aquesta Carta, a que la divulgui i a que sigui posada en pràctica.

Convidam a tots els governs, multinacionals i institucions a que atenguin, comprenguin i implementin de forma urgent els continguts d'aquesta Carta.

Continguts

1. Introducció

La societat de la informació i el nou context digital han suposat una revolució en la forma de construir coneixement i cultura, i, sobretot, en la forma d'accedir-hi. La ciutadania, artistes i les persones consumidores hem deixat de ser subjectes passius i aïllats envers la indústria de producció i distribució de continguts. Ara cada persona hi col·labora, hi participa i hi decideix.

La tecnologia, com a pont, permet que les idees i el coneixement flueixin; així s'acaba amb moltes de les barreres geogràfiques i tecnològiques que impedien compartir; i hi proporcionen, a més a més, noves eines educatives, les quals propicien l'aparició de noves fórmules d'organització social, econòmica i política. Aquesta revolució és comparable a la que provocà la impremta.

Malgrat això, la indústria de l'oci, la majoria d'entitats proveïdores de serveis de comunicacions i els centres de poder continuen basant els seus beneficis i la seva autoritat en el control dels continguts, de les eines i dels canals de distribució, tot mantenint una economia d'escassesa. I tot plegat violant els drets de la ciutadania a l'educació, a l'accés a la informació, a la cultura, a la ciència i la tecnologia, la llibertat de expressió, la inviolabilitat de les comunicacions i la privacitat. La protecció dels interessos privats no hauria de ser permesa quan suposa un entrebanc en el desenvolupament de la societat en general, sense tenir en compte l'interès públic.

No totes les institucions, estructures i convencions del sistema actual sobreviuran si no són capaces d'adaptar-se als nous temps. Les que sobrevisquin es veuran alterades i definides de bell nou per la nova realitat, i és possible que necessitin esquemes de funcionament totalment diferents als actuals.

Implicacions polítiques i econòmiques de la cultura lliure

La filosofia de la “cultura lliure” amplia dràsticament els espais per a la implicació ciutadana, i permet que un ampli ventall de persones i grups hi participin i s'hi impliquin als debats públics. Reforça la democràcia, especialment ara quan és més necessari, en temps de crisi. La cultura lliure és una condició prèvia per fer realitat la llibertat d'expressió, la qual, al mateix temps, és conditio sine qua non per a l'existència de la democràcia. Ajuda a reduir la bretxa digital, i allibera el potencial democràtic de les noves tecnologies.

La cultura lliure potencia nous models d'implicació ciutadana amb la provisió de béns públics i de serveis basats en la utilitat pública. El “govern de la utilitat pública” fa referència al conjunt de les normes i dels límits necessaris i consensuats per a la gestió de la producció col·lectiva i l'accés a recursos compartits. El govern de la utilitat pública reconeix i hi incorpora la participació, la inclusió, la transparència, l'accés equitatiu, i la sostenibilitat com a objectius d'assoliment a llarg termini. Reconeixem la utilitat pública com una forma diferent i desitjable de govern, no necessàriament lligada a les formes convencionals d'actuar de les institucions tradicionals, i que demostra la força actual de la societat civil.

Entenem que l'economia social, juntament amb el mercat, constitueix una important font de valor. La incorporació d'una nova i revitalitzada idea de la utilitat pública a través de la tecnologia digital (entre d'altres factors) amplia allò que entenem per “economia” e insta als governs a donar suport a la utilitat pública al igual que dóna suport a l'economia de mercat. Per tal d'avançar, la utilitat pública només necessita igualtat de condicions.

L'actual crisi econòmica ha mostrat els límits dels models anteriors. Per altra banda, la filosofia de la cultura lliure, heretada del programari lliure, és la major demostració empírica que una nova ètica i una nova empresa són possibles. Ha demostrat que existeix una nova forma de producció que funciona, basada en habilitats i intercanvis, on les persones autores o productores no perden el control de la seva producció i poden alliberar-se d'intermediaris en els processos de producció i distribució. I ho ha aconseguit basant-se en la iniciativa individual, en la solidaritat amb altres, emprant mecanismes d'intercanvi d'acord amb les possibilitats i habilitats de cada persona, democratitzant així el coneixement, per mitjà d'una producció i una distribució justa dels beneficis d'acord a la feina realitzada.

Expressam la nostra preocupació pel benestar de les persones artistes, investigadores, autores i altres productors creatius. En aquesta Carta proposam diverses fórmules per recompensar col·lectivament la creació i la innovació. El programari lliure, la Wikipèdia, les llicències lliures a Net Labels o a editorials de llibres i molts d'altres exemples il·lustren com el model de la cultura lliure pot preservar la innovació i que no són necessaris monopolis del coneixement per a produir coneixement.

La sostenibilitat de la producció de coneixement i cultura depèn significativament del tipus de ‘producte’ (per exemple, els costos d'una pel·lícula són molt diferents als d'una enciclopèdia col·laborativa a l'Internet). Entre els projectes i iniciatives de cultura lliure es poden identificar diverses vies per aconseguir sostenibilitat. Algunes d'aquestes vies ja estan consolidades, mentre que d'altres encara es troben en fase de proves. Un principi prou estès és que la combinació de diverses vies de finançament garanteix una major independència dels projectes.

Els models que proposam per aconseguir una producció cultural sostenible inclouen entre d'altres: donacions i intercanvis no monetaris (p.ex., regals, banca i bescanvi de temps); finançament directe (p.ex., subscripcions i donacions); capital compartit (p.ex., fons de contrapartida, cooperatives de productors, inter-finançament, economia social, banca P2P, moneda virtual, finançament múltiple, capital obert, cooperatives comunitàries o de consumidors); fundacions que garanteixen infraestructura als projectes; finançament públic (p.ex., renda bàsica, fons de mútua, beques, premis, subsidis, contractes públics i comissions); finançament privat (p.ex., inversions de risc, accions, patronatge privat, fons comú d'inversions per a negocis); activitats comercials (incloent-hi tant béns com serveis) i combinació de distribució P2P i streaming de baix cost. La combinació d'aquestes opcions suposa un augment de la viabilitat dels projectes, tant per creadors independents com per a la indústria.

Cal però, que existeixin normes clares que promoguin el coneixement comú i que el protegeixin de les formes d'apropiació exclusiva, i que alhora prevenguin l'aparició de monopolis o oligopolis en base a d'aquestes apropiacions.

L'era digital duu implícita la promesa històrica d'un món més just i beneficiós per a tothom.

Aquest és l'objectiu de les propostes desenvolupades a continuació.

2. Demandes legals

Des d'un punt de vista legal, s'han identificat buits legals que existeixen a les regulacions i tractats nacionals i internacionals sobre l'accés a la cultura, tant a l'àmbit empresarial privat com a les relacions contractuals o les polítiques culturals públiques. Són necessàries reformes per tal d'acabar amb aquestes errades perjudicials. Aquests buits a les legislacions vigents perjudiquen l'interès públic i impedeixen el desenvolupament d'una indústria cultural democràtica i actualitzada.

Els comportaments conservadors i defensius de la indústria de l'oci han creat una situació on els creatius i les seves audiències hi han estat enfrontats. Aquest conflicte beneficia enormement als grups de pressió industrials i governamentals atorgant-los el control sobre els fluxos globals d'informació a costa de creadors i consumidors, perjudicant l'interès públic.

L'interès públic passa, sense cap dubte, per donar suport i garantir la creació contínua d'obres intel·lectuals, degut al seu important valor social, i així garantir que tota la ciutadania pugui accedir-hi sense entrebancs i per a una gran varietat d'usos.

A. Prova dels tres passos inversa (paradoxa de la prova dels tres passos)

La innovació, la creativitat i l'accés al coneixement només poden ser limitats o restringits si les tres condicions següents es compleixen de manera simultània:

Quan es donen circumstàncies excepcionals d'interès públic;
Quan els mètodes empleats no perjudiquen ni discriminen en l'ús, la transformació ni la difusió del coneixement, d'obres creatives i d'estructures tecnològiques, serveis i programari;
Quan aquestes restriccions no violen els drets humans ni civils en la societat de la informació, ni tampoc són incongruents amb una cultura democràtica.

B. Coneixement comú i domini públic

Treballs no subjectes a copyright

No han d'estar subjectes a copyright les lleis, els informes governamentals, els documents, els discursos polítics, ni la regulació en la conformitat de la informació.
No s'hi han d'introduir drets sui generis en la regulació de les bases de dades, i cal que siguin ser revocats en aquelles jurisdiccions en les que hi existeixen.

Obres en domini públic

Ha d'existir la garantia que tots els treballs en domini públic són accessibles.
Tota jurisdicció hauria de permetre que un treball sigui donat al domini públic abans del termini legal del seu període de copyright.
Els resultats de desenvolupaments finançats amb fons públics han de ser publicats sota una llicència lliure i en un format obert i totes les patents desenvolupades han de ser publicades lliures de pagaments de drets d'autor i de qualsevol altra restricció.
Els resultats d'investigacions finançades a través d'institucions educatives haurien de ser publicats sota un model de lliure accés. L'administració encarregada de desenvolupar aquestes polítiques haurà d'implementar les recomanacions de l'Acord de París respecte a les publicacions acadèmiques.

Obres de lliure accés

Tot sistema legal haurà de facilitar i promoure les llicències de lliure accés, com a mínim en la mateixa mesura que ho fa amb les llicències propietàries.

Obres òrfenes

Ha d'existir llibertat d'ús de les obres quan la propietat del copyright de no ha pogut ser localitzada o determinada.

Obres accessibles

Cal que es permeti el lliure accés, enllaç i indexat de qualsevol treball el qual, encara que no es trobi sota una llicència lliure, estigui a disposició del públic a l'Internet.

Obres propietàries

La durada del copyright no ha d'excedir el mínim marcat al Conveni de Berna. A llarg termini, proposam la reducció a efectes legals d'aquesta durada. Uns terminis de copyright massa llargs no beneficien a la ciutadania ni a la comunitat creativa.

C. Defensa de l'accés a les infraestructures tecnològiques i neutralitat a la xarxa

Internet és essencial per a l'accés al coneixement, l'educació i l'exercici pràctic i significatiu de la llibertat d'expressió i comunicació.
La totalitat de la ciutadania té dret a una connexió a Internet que permeti enviar i rebre el contingut desitjat, emprar els serveis i aplicacions que es vulguin, connectar el maquinari i emprar el programari que desitgin, sempre que això no afecti negativament a la xarxa.
La ciutadania té dret a una connexió a Internet lliure de discriminació, ja consisteixi aquesta en bloquejar, limitar o prioritzar determinats tipus d'aplicacions, serveis, continguts, o basada en la ubicació de l'emissor o del receptor.
Les direccions IP de la totalitat de la ciutadania són dades identificatives en potència i, per tant, les persones propietàries d'aquestes dades tenen dret a sol·licitar la seva correcció o eliminació i a impedir la transmissió de la seva informació personal.
Filtrar el contingut d'Internet és una amenaça als drets fonamentals, és una solució invàlida, gens efectiva i desproporcionada. No s'ha d'imposar cap limitació ni filtrat sense una ordre judicial prèvia.
La ciutadania té dret a accedir a una banda de l'espectre gratuït i lliure de llicència per a les comunicacions digitals, com la banda de TV analògica i, en general, al menys un 25% de qualsevol altra nova banda de l'espectre que es permeti emprar.

D. Drets en un context digital

Les patents, pagaments de drets d'autor i altres incentius similars (de vegades anomenats “propietat intel·lectual”) no han de ser considerats un fi en sí mateixos, sinó com un mitjà de promoure l'interès públic, la innovació i l'accés a la ciència, la cultura i la tecnologia.

Dret de cita

La cita, definida com l'extracció de part d'una obra, però no de la seva totalitat, ha de defensar-se en tot cas com a via per a un desenvolupament democràtic de la societat de la informació. Serà lícita sempre que l'obra citada hagi estat publicada prèviament, i quan es faci amb propòsits educatius, científics, creatius o simplement informatius.

Còpia privada

Els drets individuals a l'àmbit privat i per a l'ús personal no han de ser perjudicats pels drets exclusius d'autoria.
Una obra ja prèviament feta pública no necessitarà l'autorització del titular del copyright, ni existirà cap dret a compensació al seu favor per a la seva reproducció en qualsevol forma, sempre i quan sigui per fer-ne ús privat, o bé compartida entre iguals, i no se n'obtengui cap benefici econòmic d'aquesta.

Ús just

No és necessària l'autorització de l'autor per a la reproducció o difusió d'obres artístiques, científiques o tècniques que ja hagin estat publicades, quan el propòsit sigui educatiu, científic, informatiu, satíric o bé quan sigui condició accessòria per al projecte creatiu principal, sempre que s'hi atribueixi correctament l'obra i que es respectin tots les drets morals.
La defensa del dret a la còpia privada i l'ús just han de ser ferma i absoluta, tot tenint en compte que la còpia és la base principal de l'aprenentatge i la cultura. Els autors/creadors estan en deute amb la cultura compartida, i per això mateix les seves contribucions a la cultura no han d'estar associades a cap forma de compensació més enllà de l'ús comercial (vendes, honoraris associats a les vendes esmentades o concerts).
Es fa especial èmfasi en la defensa del dret a la informació.
Es fa especial èmfasi en preservar el dret de paròdia.
A més a més, subscrivim la llista d'usos justos enunciats a l'article 3-1, “General Limitations and Exceptions to Copyrights”, de l'esborrany del document d'accés al coneixement 2005 de Knowledge Ecology International (en anglès)
Les indemnitzacions han d'estar limitades a danys econòmics provats per falsificacions concretes. La pèrdua o lucre cessant no s'ha d'aplicar a la còpia privada ni als usos personals.
Treballs no originals ni creatius: els treballs que no aportin creativitat (“una quantitat mínima de creativitat”) no han d'estar subjectes a proteccions per copyright o similars.

Llibertat d'innovació

La llibertat i la innovació no són conceptes oposats, sinó que estan fortament relacionats. Els règims legals repressius poden reduir la llibertat i perjudicar la innovació. La gent necessita llibertat per modificar, millorar i provar invents, dispositius i sistemes, i per discutir críticament sobre aquestes innovacions.

Patents

Consultar l'esborrany del document d'accés al coneixement 2005 de Knowledge Ecology International (en anglès) Part 4.

E. Estímul de la creativitat i de la innovació

Expressam la nostra preocupació pel benestar d'artistes i autors. Proposam diverses fórmules per recompensar col·lectivament la innovació i la creació artístiques mitjançant els següents criteris:

Han d'existir diverses fonts de suport econòmic per a les comunitats creatives, ja siguin comercials, mitjançant suport fiscal directe orientat pel consum real dels productes o inversions públiques.
Per promoure una remuneració justa dels artistes, el paper dels intermediaris ha de reduir-se. Aquest paper cal que es limiti a funcions de vigilància tals com recaptar estadístiques d'ús i definir la distribució per als beneficiaris.

Drets d'autor i beneficis de les vendes

Les persones autores haurien de rebre una compensació justa per la seva feina. En els treballs creatius per compte aliè on es puguin cobrar drets d'autor durant plaços de temps i en quanties econòmiques raonables, s'hauria de garantir un salari. L'objectiu ha de ser la creació d'una situació de lloc de feina estable per a les persones autores/creadores, no necessàriament dependent dels daltabaixos dels pagaments de drets d'autor.
Les desigualtats en la capacitat de negociació duen a situacions injustes entre les persones que creen i les entitats comercials que hi inverteixen, venen béns culturals i coneixement, i provoquen que molts de treballs creatius no arribin al públic. Les persones autores i creadores haurien de ser pagades equitativament per les activitats en que participen, siguin o no membres d'una societat de gestió. Els tribunals no haurien de donar suport a contractes injustos entre persones autores i productors/es. Passat un temps raonable des de la signatura d'un contracte amb una entitat editorial, la persona autora o els seus hereus haurien de tenir l'oportunitat de recuperar els drets sobre l'obra amb copyright. Això no ha d'afectar a la validesa de les llicències actuals, o de les llicències obertes per a l'ús de treballs publicats, inclosos aquells que incloguin condicions específiques per protegir la utilitat pública.
Si existeix una explotació comercial d'un treball, la regulació dels drets econòmics hauria de protegir els interessos econòmics de les comunitats creatives, i garantir que terceres parts, com ara les distribuïdores, no impedeixen que les comunitats creatives puguin obtenir una porció justa dels beneficis, incloent-hi el pagament de drets d'autor.
S'haurien d'abolir tots els “cànons digitals”, els quals sancionen indiscriminadament en nom de la “compensació de l'artista”, i que tracten de penalitzar activitats que no són criminals de cap manera.

Drets d'autor i societats de gestió

Les persones autores sempre haurien de poder revocar els acords d'afiliació amb les entitats de gestió.
Les societats de gestió són entitats privades que han d'administrar únicament i exclusiva els “comptes” dels seus membres, i que mai no suposen la totalitat de la comunitat creativa.
La lliure competència s'ha de garantir, al igual que succeeix amb qualsevol altra tipologia d'entitat privada. S'haurien d'abolir els monopolis legals de societats de gestió.
Les persones autores i els editorials no haurien de ser representats per la mateixa institució, tal i com succeïa en temps dels sindicats verticals.
Per damunt de tot, les societats de gestió haurien d'administrar únicament les obres que estiguin registrades en la seva base de dades, i no haurien de recaptar fons provinents de l'ús d'obres les quals estan publicades explícitament amb una llicència lliure. No s'hauria de permetre que cap societat de gestió impedeixi a artistes o persones autores emprar llicències lliures.

F. Accés a les obres per part de persones amb problemàtiques d'accés

Quan formats accessibles d'obres adreçades a persones que tenen dificultats en l'accés es creen sota limitacions i excepcions de copyright, els sistemes legals de tot el món han de facilitar la importació i exportació a altres països d'aquests treballs.

G. Transparència

Per tal d'evitar la violació de cap dret fonamental (p.ex. invasió de la privacitat, llibertat d'expressió, etc.) és necessari reforçar-ne la transparència. Això ha d'incloure informació provinent de les autoritats responsables en l'aplicació de la llei i també sobre la pròpia natura de les tramitacions obligatòries.

El govern hauria de garantir, a través d'un procés públic i transparent, l'existència de sistemes d'avaluació de la forma en com s'hi apliquen les normatives. Els resultats publicats per experts independents contractats per dur a terme l'avaluació (vegeu-ne “directives de base de dades”), haurien de ser tinguts en compte a l'hora d'establir les normatives.

Una forma de garantir transparència als processos consisteix a realitzar auditories de transparència obligatòries. Proposam un sistema de tres advertiments per a qui violi el dret de la ciutadania a estar informada. Hi ha un interès general en que hagi transparència en les activitats dels grups de pressió. Un procés transparent en l'establiment de normatives nacionals i internacionals ha d'incloure, al menys:

Accés públic als documents relacionats amb el procés, la possibilitat d'assistir a les reunions (també a través d'Internet) i poder llegir les actes d'aquestes reunions. Dites actes han d'incloure els noms de les persones assistents, consellers/es i els vots emesos.
Detalls sobre les persones que prenen les decisions.
Oportunitats per enviar comentaris sobre el procés d'establiment de les normatives. S'han de publicar els comentaris de tothom qui hi contribueix. Es necessari un diàleg entre totes les parts implicades, especialment en resposta als comentaris per escrit. Les intervencions públiques haurien de formar part de les actes publicades.
Informació sobre qualsevol evidència que es presenti per promoure o justificar determinades polítiques, incloent-hi les fonts i la seva fiabilitat. És necessària l'avaluació i revisió horitzontal de les dades relatives als sistemes de propietat intel·lectual.
Un accés democràtic a les estadístiques necessàries per avaluar el mode en que els sistemes de copyright i les patents funcionen, tot incloent-hi aspectes com l'impacte de les mesures aplicades als preus, els pagaments de drets d'autor a les persones creadores per accedir a les seves obres i l'impacte sobre els drets i llibertats fonamentals.

3. Directrius per a l'educació i l'accés al coneixement

L'aprenentatge és un procés de construcció social que te lloc mitjançant l'intercanvi de coneixement, experiència i dels diversos matisos culturals. La cultura evoluciona a mesura que el coneixement impregna la societat. Entenem l'educació com un procés social que implica un ampli ventall d'actors educatius, tecnologies, entitats i activitats, no només les oficials i formals. La nostra visió de l'educació busca fomentar una cultura d'intercanvi de coneixement i d'innovació educativa que sigui eficient i sostenible, basada en els principis d'aquesta Carta.

Per aconseguir-ho, necessitam accions i intervencions polítiques en les àrees que s'expliquen a continuació.

A. Potenciació del personal educatiu

L'educació és una eina fonamental per millorar la nostra societat i promoure el progrés de la humanitat. Hem de reconèixer la importància de la tasca educativa del professorat, el qual necessita ésser instruït per tal de fer arribar a l'alumnat els valors de la cultura de compartir i l'ús del programari lliure i el coneixement lliure en general. Per això, demanam a les institucions i comunitats educatives:

Garantir l'aprenentatge i l'assistència tècnica al personal docent per emprar programari lliure i recursos educatius oberts.
Garantir que el professorat pugui dedicar una part del seu temps a aprendre, mantenir i col·laborar en la creació de recursos educatius oberts.
Construir noves comunitats de personal docent per compartir coneixement i experiències, i posar-hi en contacte les comunitats actuals.

B. Suport i conscienciació

El model és el punt de partida de l'aprenentatge. Copiar i compartir coneixement són principis fonamentals de qualsevol procés educatiu. La cultura de compartir adopta aquests principis en comptes de desaconsellar-los. Per tot això, demanam a les institucions i comunitats educatives:

Donar suport i subvencionar activitats per conscienciar i educar en la cultura de compartir, per tal de promoure una educació lliure, ben distribuïda i oberta. Difundir exemples de bones pràctiques i fomentar la creació de nous projectes.
Atorgar beques per incentivar la producció de material revisat pel propi personal docent, alumnat, personal bibliotecari i arxivista i editorials.

C. Material educatiu

Els recursos educatius són una eina bàsica per l'educació; la seva publicació oberta en el domini públic o sota llicències lliures facilita l'accés, estimula el progrés i la participació, i proporciona atenció a la diversitat cultural, al mateix temps que maximitza la reutilització i la eficiència. Per això, demanam a les institucions i comunitats educatives:

L'elaboració de recursos educatius oberts i material educatiu lliure.
La distribució d'aquest material:
- A través d'Internet, emprant repositoris ben estructurats, basats en estàndards oberts i fàcils d'emprar.
- A través de còpies impreses (p. ex., a través d'editorials universitàries) que es poden distribuir a les universitats públiques i a la gent amb problemes econòmics.
Publicar el material que ha gaudit de finançament públic, de forma que es pugui tornar a emprar sense restriccions legals ni tècniques. Per això, emprar el domini públic o una llicència lliure, preferiblement amb protecció copyleft.
Traduir a diversos idiomes i adaptar el material per tal de donar-hi la major difusió global possible.

D. Programari i altres eines

El programari lliure permet estudiar i aprendre conceptes en comptes de caixes negres, permet la transparència en processos d'intercanvi d'informació, garanteix la competició i la innovació, proporciona independència d'interessos corporatius i fa créixer l'autonomia de la ciutadania.

L'ús d'estàndards i formats oberts és essencial per garantir la interoperabilitat tècnica, establir un marc de competència de cara a les persones proveïdores de programari, aconseguir un accés sense complicacions a la informació digital i mantenir el coneixement i la memòria social. Per això, creiem que:

Les institucions educatives haurien d'emprar programari lliure com a eina d'aprenentatge, com a objectiu d'aprenentatge en sí mateix i com a base per a la seva estructura tecnològica.
Tot el programari desenvolupat a un entorn educatiu i finançat amb fons públics ha de ser publicat amb una llicència lliure.
Promoure l'ús de programari lliure en llibres de text i material didàctic com una alternativa al programari privatiu a l'hora de realitzar tasques relacionades amb els processos d'aprenentatge, com pugui ser el càlcul numèric, l'edició d'imatges, la creació de documents, etc., i allà on sigui aplicable.
Desenvolupar, publicar i promoure eines lliures d'edició per elaborar i millorar el material didàctic.
Han de rebutjar-se tecnologies com ara la Gestió Digital de Drets (DRM, de l'anglès Digital Rights Management) per tal de garantir un accés permanent als recursos educatius i l'aprenentatge al llarg de tota la vida.

E. Reconeixement i certificació

Les noves formes de producció col·lectiva es troben actualment en difusió al sistema educatiu, per la qual cosa les habilitats i la experiència adquirida d'aquesta forma ha de tenir-se en compte en forma d'acreditacions i certificacions oficials. Per això, demanam a les institucions educatives i a les autoritats:

La creació de mecanismes de certificació per al reconeixement de la cultura de compartir i l'educació oberta dins del sistema educatiu.
La integració d'aquestes noves pràctiques educatives amb les que ja existeixen oficialment.
L'adopció de polítiques d'investigació científica per al reconeixement dels beneficis de les revistes d'accés lliure i l'arxivament propi, per tal de reforçar les dinàmiques del debat científic i la qualitat de la retroalimentació.

F. Educació en horitzontalitat i col·laboració entre docents i alumnat

Les barreres entre qui aprèn i qui ensenya són de cada vegada més difoses i comencen a sorgir nous mètodes educatius. Les comunitats obertes i la participació en processos de producció que impliquen relacions horitzontals són d'un enorme valor per a l'aprenentatge. Per això, demanam a les institucions i comunitats educatives:

Fomentar el treball en col·laboració entre professorat i alumnat per produir coneixement.
Estimular l'alumnat perquè s'hi impliqui en ensenyar a altres companys i companyes (aprenentatge col·laboratiu, horitzontalitat).
Compartir les atribucions entre el personal docent i l'alumnat.
Promoure el treball col·laboratiu i interdisciplinar entre el professorat i l'alumnat en diferents matèries.

G. Coneixement científic i acadèmic

Les publicacions de lliure accés permeten accedir als resultats d'investigacions científiques, tant al propi personal científic com al conjunt de la societat; augmenten las possibilitats d'aprendre i permeten que diverses disciplines comparteixin els seus resultats. Per això, creiem que:

Les universitats i els centres d'investigació haurien d'adoptar el model de lliure accés per a la publicació dels resultats d'investigacions.
Hauria de desaconsellar-se l'ús de patents aplicades als resultats d'investigacions finançades amb fons públics. Les patents propietat d'institucions públiques han de publicar-se irrevocablement lliures de pagament per drets d'autor i d'altres restriccions.

4. Necessitats estructurals per a una societat del coneixement

Privacitat

El conjunt de la ciutadania tenim dret a:

Navegar per Internet i accedir als continguts de manera anònima.
No revelar les nostres claus privades ni les nostres dades.
Decidir en qualsevol moment traslladar, modificar o cancel·lar les nostres dades d'usuari de qualsevol servei d'Internet.
No patir cap interceptació de les nostres comunicacions, excepte amb ordre judicial prèvia.
Xifrar les nostres comunicacions a qualsevol nivell, sense limitacions en la clau o l'algoritme emprat.
No rebre missatges no sol·licitats.

Dret a les xarxes: llibertat d'ús, de creació i de connexió

La societat civil i l'administració pública han de tenir el dret a proveir i implementar serveis de connexió a xarxes, inclosos aquells oferts de manera gratuïta y sense condicions a la ciutadania.
Les persones han de tenir dret a connectar-se a xarxes lliures sense cap restricció (maquinari lliure, tethering, etc.).

Infraestructures i regulació del mercat

Neutralitat: la neutralitat de la Xarxa ha de ser garantida (vegeu-ne Glossari de termes i Demandes legals secció C, per a obtenir una definició més acurada).
Simetria: els proveïdors d'accés a Internet han de garantir connexions simètriques o bé una proporció de càrrega/descàrrega raonable. Hauria d'existir un accés a la banda ampla (ITU-i113) com a servei universal per a la ciutadania.
Diversitat: s'haurien d'evitar els monopolis a les infraestructures i serveis de telecomunicacions. La ciutadania té dret a tenir accés a més d'un proveïdor (públic o privat) i a que l'oferta d'aquest servei de banda ampla no estigui vinculada a l'adquisició de altres productes o serveis. En tot cas la ciutadania té dret a disposar de sistemes, mitjans i infraestructures que permitin l'accés lliure a Internet (”dividend digital”).
Els proveïdors de telecomunicacions han de satisfer les velocitats d'accés acordades mitjançant contracte; en els contractes de pre-pagament, només cal pagar el transit que sigui explícitament transferit o demandat per la persona usuària. Els proveïdors han de garantir a la ciutadania l'opció de tarifa plana.

Administració pública

El sector públic, els projectes finançats amb fons públics i aquells que impliquin a la ciutadania per llei o de manera que afecti els seus drets fonamentals, haurien d'emprar sempre programari lliure i estàndards oberts.
Quan no existeixi una solució lliure o d'estàndard obert, el govern o l'administració pública competent haurà de promoure el desenvolupament del programari o de l'estàndard que sigui necessari. Mentrestant per tal de garantir el procés democràtic en el seu conjunt, només cal emprar les solucions que puguin sotmetre's a una auditoria pública.
Els resultats de desenvolupaments finançats amb fons públics s'han de publicar sempre amb una llicència de programari lliure i totes les patents publicades lliures de pagament de drets d'autor i d'altres restriccions.
Els governs han de garantir un accés gratuït a Internet no exclusiu, independentment del lloc de residència de cada persona; com a mínim ha de ser del nivell necessari perquè cada persona pugui involucrar-se en la democràcia i interactuar amb les seves institucions públiques.

Com s'hauria de procedir en la administració pública en temes d'avaluació i compra de programari:

La compra pública de programari hauria d'avaluar el cost total del seu ús, incloent-hi les despeses de la seva abandó i de la migració a un programari alternatiu.
La comptabilitat pública hauria de pressupostar de forma clara i separada la despesa de les llicències de programari, el manteniment, el suport tècnic i el servei, deslligant-les del preu del maquinari.
5. Glossari de termes

Anar al Glossari de termes

6. Referències

Introducció

Benkler The Wealth of Networks: How Social Production Transforms Markets and Freedom (Yale Press 2006) [1]
Ostrom, E. Governing the Commons: The Evolution of Institutions for Collective Action Ostrom, Elinor, Cambridge University Press, 1990.
Jeremy Rifkin, The Third Industrial Revolution [2]
Fuster Morell, Mayo (2009) “Online creation communities for the building of digital commons: Participation as an eco-system?” Contribution to the panel on “Organizational principles and political implications” of the International forum on free culture – Barcelona October 30 2009 - Mayo Fuster Morell - Participation as an eco-system
David Bollier “A New Politics of the Commons” Published in Renewal magazine.
Felix Stalder. Between democracy and spectacle. Limitations of the web2.0 discourse
Hilary Wainwright: Brainstorming questions responding to the challenge to think about the political implications of free culture
De la Web 2.0 a la Web Libre y punto: Por una liberación del software y los servicios que dan soporte a la web social (es) From Web 2.0 to Free Web: For the release of software and services that support the social web (en)
Graeme Chesters and Ian Welsh Complexity and Social Movement: Process and Emergence in Planetary Action Systems
Lula and Free Software - Lula da Silva, Brazilian President, talks about the importance of Free Software and the Internet at the 10th Free Software Internacional Forum (FISL), in Porto Alegre, Brazil - June 26th, 2009
Brazilian Digital Culture Forum - public and open social network for the formulation and construction of democratic public policies for digital culture.
Berlinguer, Marco (2009) “Investigating organisational logics and mentalities present in contemporary social movements - Parallels between Open Source and Free Software Movement and the Global Justice movement”. Contribution to the track “Organizational principles and political implications” of the International forum on free culture – Barcelona October 30 2009.

Grupo Blogx Populi, de Guifi.net. From Web 2.0 to Free Web - For the release of software and services that support the social web (en)

Documents i fonts legals

draft document A2K 2005 (http://keionline.org/content/view/235/1)
Necessary and Urgent Measures to Protect the Knowledge Society by eXgae (http://co-ment.freeknowledge.eu/text/6/)
La Quadrature du Net on Net Neutrality (http://www.laquadrature.net/en/Net_neutrality)
Consumer International. IP-watchlist09 (http://a2knetwork.org/sites/default/files/ip-watchlist09.pdf)
Proposal made to the ONU´s World Organisation for Intellectual Property made by Amigos del Desarrollo (Friends of Development) (Argentina, Bolivia, Brazil, Cuba, Ecuador, Egypt, Iran, Kenya, Perou, Dominican Republic, Sierra Leone, South Africa, Tanzania and Venezuela) (http://www.wipo.int/edocs/mdocs/scp/en/scp_11/scp_11_5.pdf)
- Daniel J. Gervais. “Towards a New Core International Copyright Norm: The Reverse Three-Step Test” Marquette Intellectual Property Law Review 9 (2005): 1-37(http://works.bepress.com/daniel_gervais/1)
- Asking for an open internet in Europe (http://www.euopeninternet.eu/)
The Norwegian principles NRA.(http://www.npt.no/iKnowBase/Content/109604/Guidelines%20for%20network%20neutrality.pdf)
FCC 4 first principles (http://hraunfoss.fcc.gov/edocs_public/attachmatch/DOC-260435A1.doc)
Julius Genachowski’s speech from 21 Sept adding principle 5 & 6(http://openinternet.gov/read-speech.html)
PiratPartiet Principles (http://www.piratpartiet.se/international/english)
Adelphi_Charter (http://en.wikipedia.org/wiki/Adelphi_Charter)
BlackOutEurope (http://blackouteusp.wordpress.com/)
Koleman Strumpf, Felix Oberholzer-Gee - Harvard Business School Report on Filesharing and Copyright (http://www.hbs.edu/research/pdf/09-132.pdf)
Carta Europea de los Derechos Ciudadanos en la Era Digital (http://www.enriquedans.com/?s=carta&x=0&y=0)
http://www.apc.org/en/node/5677/

Declaracions passades en relació amb l'educació i l'accés al coneixement

The Budapest Open Access Initiative, 2002, http://www.soros.org/openaccess/read.shtml
The Berlin Declaration on Open Access to Knowledge in the Sciences and Humanities, 2003, http://oa.mpg.de/openaccess-berlin/berlindeclaration.html
Capetown Open Education Declaration, 2007, http://www.capetowndeclaration.org
Open University Campaign, Wheeler Declaration, 2008, http://wiki.freeculture.org/Open_University_Campaign
Open Standards Definition, http://freeknowledge.eu/definitions/openstandards
Definition of Free Cultural Works: http://freedomdefined.org/Definition
Declaration on Libre Knowledge: http://wikieducator.org/Declaration_on_libre_knowledge
Free Software Definition: http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.html
Why schools should exclusively use Free Software, http://www.gnu.org/philosophy/schools.html
The Trivandrum Declaration, Free Software, Free Society, 2005, http://fsfs.in/content/trivandrum-decleration
Indian Free & Open Source community Charter: http://fosscomm.in/Charter
Franklin Street Statement on Freedom and Network Services: http://autonomo.us/2008/07/franklin-street-statement/

7. Membres del FCForum

1 eXgae
2 Networked Politics
3 Mayo Fuster Morell
4 P2P Foundation
5 Michel Bauwens
6 Consumers International
7 Electronic Frontier Foundation (EFF)
8 David Bollier
9 Knowledge Ecology International / James Love
10 Free Knowledge Institute (FKI)
11 La Quadrature du Net
12 ScambioEtico
13 Pirat Partiet/Amelia Andersdotter
14 European Digital Rights (EDRI)
15 Creative Commons España/ Ignasi Labastida
16 Transnational Institute/Hilary Wainwright
17 Students for Free Culture
18 Jose Murilo
19 Nagarjuna G.
20 John Howkins
21 Foundation for a Free Information Infrastructure (FFII)/ Alberto Barrionuevo
22 ALQUA
23 Isaac Hacksimov
24 Dyne.org Foundation/Denis Jaromil Roio
25 The Open Standards Alliance/Stefan Marsiske
26 David Evan Harris
27 David Hammerstein
28 Joan Subirats
29 Fundación Karisma
30 Carlos Sanchez Almeida
31 Conservas
32 FLOSS Manuals
33 David Maeztu
34 Josep Jover
35 Patricia Vila
36 Javier Candeira
37 IT-Political Association
38 ScriptumLibre
39 Felix Stalder
40 Franziska Heine
41 Dmytri Kleiner
42 Anne Ostergaard
43 Jack J. Marxer
44 Alan Toner
45 Roberto Santos
46 Asociación de Internautas / Javier Cuchi
47 Epidemia / Pablo Ortellado
48 Kim Tucker
49 La Casa Invisible
50 Margarita Padilla
51 Guifi
52 Mario Pena
53 Traficantes de Sueños
54 Platoniq
55 Yproductions
56 Jamie King
57 Vittorio Bertola
58 Marco Berlinguer
59 Universidad Nómada
60 ASACC / Carmen Zapata
61 REEM
62 Toni Verger
63 Science, Education and Learning in Freedom (SELF)
64 Ignacio de Castro Arribas
65 Maria Claudia de Azevedo Borges
66 Exit
67 CSDVA
68 La impròpia
69 David Moreno
70 Josean Llorente

8. Adhesions

1 On the Commons
2 Jimmy Wales
3 Gnowledge lab
4 Free Software Foundation India
5 Wikileaks
6 Javier de la Cueva
7 Gabriella Coleman
8 Iuridicum Remedium
9 Openelibrary
10 Telematics Freedom Foundation
11 Rule of Law Institute
12 Water Forum
13 Miss Despoinas Hackspace/Nancy Mauro-Flude
14 Daniel Mietchen
15 Observatori per a la CiberSocietat
16 Podem.cat/Enric Duran
17 Matusa Barros
18 Santiago Eraso Beloki

Si voleu afegir-vos a aquesta Carta, difoneu-la por Internet

Continua …

9. Llicència dual

Aquesta Carta està publicada amb una llicència dual. Podeu tornar a publicar-la emprant qualsevol d'aquestes llicències:

Creative Commons Reconeixement-Compartir amb la mateixa llicència 3.0 Unported.
Llicència de documentació lliure de GNU (en Anglès).

Degut a que la Carta porta llicència Creative Commons i jo hi he fet canvis respecte del document original, queda sota la mateixa llicència.

Open Educational Resources

2009-12-08T00:22:00.003+01:00

Licencias Creative Commons Como maximizar OER

Hi ha una interessant iniciativa vinculada a les llicències Creative Commons que es diu OER (Open Educational Resources, és a dir, Recursos Educatius Oberts) i que està rebent suport d'algunes universitats i altres organismes vinculats al món de les ciències i la tecnologia, com ara el MIT.

Es tracta de repositoris de recursos educatius accessibles i compartits, creats per i per a docents.

No haurem de perdre de vista aquesta iniciativa.

El futur de Internet segons la Unió Europea (2008)

2009-12-07T23:55:00.004+01:00

A aquest interessant i curt vídeo mostrat prèviament a una conferència de la presidència eslovena de la Unió Europea allà pel març de 2008, es poden veure algunes idees clau de la interpretació europea del futur d'Internet ("open and fair acces", "Education growth & development", "New business process & jobs", "Government services", "easy &safe use", "no barriers", "Europe leads the way").

Ha passat temps d'ençà i encara veiem multitud de temes sense resoldre, coses tan òbvies i fonamentals com ara la neutralitat de la Xarxa.

Manifest en defensa dels Drets Fonamentals a Internet

2009-12-07T23:14:00.005+01:00

Imatge de D Sharon Pruitt

La setmana passada ha estat moguda. Hi ha hagut molt mala maror a la blogosfera després que el Govern intentés colar subreptíciament, a través d'una disposició final a l'avantprojecte de la Llei d'Economia Sostenible, una modalitat de censura a Internet: amb la creació d'un organisme administratiu (anomenat Segona Secció), es podien tancar pàgines web amb el pretext de protegir els drets d'autor. D'aquesta manera arribava un altre intent, semblant a altres anteriors, de menysprear l'acció judicial i d'instaurar un sistema de censura a la Xarxa.

Ha estat molt allò que s'ha escrit i dit i finalment el mateix President Zapatero ha desmentit la Ministra de Cultura davant dels mitjans i sembla que retiraran la infame disposició final.

En qualsevol cas una cosa ha estat positiva en tot aquest afer: la creació d'un manifest a favor dels Drets Fonamentals a Internet, el qual ha rebut milers d'adhesions.

No cal dir que des d'aquest bloc també m'hi adhereixo.

Linux Mint 8 "Helena"

2009-11-29T18:07:00.003+01:00

Divendres passat va sortir la darrera versió estable de Mint, una distribució GNU/Linux pensada per a satisfer a aquelles persones a les quals els agrada la simplicitat i la facilitat d'ús per damunt de tot.

Hi ha moltes distribucions i cadascuna té qualque cosa particular que la caracteritza i la diferencia de les altres; en el cas de Mint, cal dir que ja incorpora tots els còdecs multimèdia que es puguin necessitar i ens proporciona un bon suport de maquinari, encara que per tot això ha de renunciar a incorporar programari 100% lliure. Té una opció molt interessant al menú emergent (aquell que apareix quan pitjam el botó dret del ratolí) per obrir com a root, la qual ens dóna accés immediat a diferents ubicacions com a administrador/a.

Inclou suport per a instal·lacions OEM, diverses millores visuals i noves possibilitats de configuració. Disposa del Kernel 2.6.31, Gnome 2.28 i és totalment compatible amb els repositoris d'Ubuntu 9.10 "Karmic Koala". He de dir que, en aquesta ocasió, he participat a la seva traducció al català. Una de les característiques més importants del programari lliure és que, a diferència del privatiu, qualsevol persona hi pot participar d'una manera o d'una altra, ja que tenim accés al codi font i el podem modificar i redistribuir.

Pàgines d'Inici al Nigul

2009-11-26T18:15:00.007+01:00

Feia temps que volia escriure qualque cosa relacionada amb la computació en nigul (cloud computing), una altra forma d'entendre l'ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació, un nou concepte de realització de les nostres tasques quotidianes al voltant de Internet.

Segons un estudi recent de la multinacional Google, el 90% del temps que passam al davant la pantalla de l'0rdinador ho fem emprant un navegador. Aquest ús és significativament diferent del que es feia, diguem-ne, cinc anys enrera. L'aparició i popularització del web 2.0 ha canviat significativament l'ús que fem d'aquestes tecnologies, així com les expectatives de negoci de moltes grans companyies.

No parlaré aquí del Chrome OS, sistema operatiu basat en GNU/Linux i centrat en la computació en nigul, però sí parlaré d'un altre dels productes de Google que em semblen interessants: iGoogle.
Es tracta del disseny personalitzat d'una pàgina d'inici, programat amb AJAX i semblant a altres propostes existents com ara Pageflakes, Netvives, Mi Yahoo!, etc. Aquest servei està disponible en molts d'idiomes, entre ells el català. Permet estructurar la pàgina a les nostres preferències i afegir un bon grapat de widgets o elements interactius, petits programes molt especialitzats que afegeixen capacitats com la lectura de fonts RSS, del correu, dels nostres vídeos predilectes, ofereixen servei de xat, mostren titulars de pàgines de notícies d'actualitat, ofereixen jocs i un llarg etcètera.

A dalt he penjat una captura del meu escriptori amb la meva pàgina de iGoogle personalitzada. Així tinc accés immediat al correu de Gmail i a les fonts RSS que m'agrada consultar.

Com podeu veure, una altra (i interessant) manera de començar la navegació és a partir d'una pàgina d'inici personalitzada, sobretot si podem centralitzar totes les fonts que ens agrada consultar i, naturalment, si ja som clients del servei.

Llibertat Vigilada

2009-11-26T08:24:00.004+01:00

Ahir vaig llegir a un diari local un petit article sobre l'aprovació al Parlament Europeu del nou marc legislatiu comunitari del mercat de les telecomunicacions. La protecció del dret d'accés a Internet queda reconegut, però hi ha també altres vessants a aquesta normativa menys bondadoses.

A l'article en sí no es deia res de d'aquestes altres vessants obscures, romania amagat a un racó del diari, a prop dels anuncis classificats, entre els "Legionarios de Cristo" i l'ejaculació precoç.

Ja sabeu que les llibertats bàsiques, els drets humans i les garanties legals NO estan de moda, no són objecte de tractament intens als diaris, ni a la televisió ni a la ràdio hertzianes ni a altres mitjans tradicionals. De manera que quan es rescindeixen no ens n'assabentam.

El text aprovat no garanteix la neutralitat de la xarxa (la limitació dels serveis en funció d'aspectes com l'IP d'origen de les persones usuàries), permetent explícitament "la gestió del trànsit" amb l'utilització de filtres i altres mesures. Les ambiguïtats i les imprecissions del text permeten als governs, ISP i corporacions restringir i controlar la nostra informació i, en un excés de bondat fa constar el "el dret a ser escoltat (...) i el dret a una revisió judicial efectiva i oportuna", per a la ciutadania en el cas de conflictes, és a dir, menys d'allò que teníem, puix que fins ara per a tenir dret a espiar la nostra informació era necessària una ordre judicial.

SITEL, la UE, el programari espia i l'spam. Estem fotuts.

Els Podcasts i l'Educació

2009-11-22T19:35:00.005+01:00

Els podcasts són arxius d'àudio que es troben a Internet, elaborats per persones que volen compartir la seva opinió o els seus coneixements. També poden tenir utilitats formatives, d'oci o de difusió de continguts, fins i tot publicitaris.

Naturalment allò que ens interessa més són, precisament, les possibilitats educatives del podcasting. Aquí en podem trobar alguns exemples.

Us deixoaquest petit taller sobre com elaborar podcasts:

Taller de Podcasting

View more documents from jordiabad82.

I per acabar, aquí un interessant podcast de RNE, on en Toni Garrido, en Juan Carlos Rodríguez Ibarra i en Juan Costa parlen sobre educació i, estiguem d'acord o no, aporten algunes idees interessants.

Internet també als exàmens

2009-11-18T17:13:00.004+01:00

Dinamarca ha estat tradicionalment un país capdavanter en les seves polítiques educatives. Ja fa anys que l'alumnat danès ha de respondre les preguntes dels exàmens a davant la pantalla de l'ordinador. Però ara han posat en marxa una experiència pilot amb la qual l'alumnat de catorze escoles tindran accés a Internet durant els exàmens i esperen estrendre la mesura a tot el sistema escolar del país cap al 2011.

No es tracta del fet que l'alumnat tingui accés a Internet sigui cap novetat: allò que veritablement implica la mesura és una forta vinculació al medi (on s'educa i viu l'alumnat), i que, més enllà de l'ús esporàdic a l'aula de la tecnologia, s'integra fins i tot en el moment dels exàmens, amb només unes poques limitacions.

No hi ha dubte que a Dinamarca van molt més enllà dels plantejaments de l'Informe Pisa.

Les patents tornen a l'atac

2009-11-16T20:15:00.004+01:00

Microsoft ha obtingut la patent del comandament "sudo", el qual permet elevar els privilegis de seguretat als sistemes basats en Unix, com ara Linux, BSD o Mac OS X.

La existència d'aquest comandament del sistema -un dels més veterans- data de 1980, una prova més de com de perjudicials poden ser les patents aplicades al programari.

Noves Distros a la vista

2009-11-16T19:47:00.003+01:00

Per si no tinguéssim prou amb la sortida de Trisquel 3.0 Dwyn, gNewSense 2.3 Deltah i Lliurex 9.09 el setembre, d'Ubuntu Karmic Koala i Sabayon 5.0 el passat mes d'octubre, fa uns pocs dies que s'han alliberat Mandriva 2010 i OpenSuse 11.2. I no oblidem que Mint Helena 8 i Fedora 12 estan gairebé a punt.

Quina allau!

RSS

2009-11-11T22:11:00.005+01:00

Els enllaços RSS ("Really Simple Syndication" o "Sindicació Veritablement Fàcil") suposen un important estalvi de temps a l'hora de consultar les nostres fonts de notícies o entrades de blocs preferides.

Aquest mateix bloc accepta sindicació,

Altres fonts de sindicació que us poden interessar:

- El web de notícies Menéame.com. Un lloc realment interessant per estar-se al dia. En espanyol
- SoftwareLibre.net. Un altre lloc on assabentar-se d'alguns temes candents al món del programari lliure. També en espanyol.
- El Web Educatiu de les Illes Balears. On podem trobar informació de primera mà sobre educació a les Illes. En català.

Naturalment hi ha molts d'altres llocs interessants amb possibilitats de sindicació. De fet la llista podria ser interminable. Per això, probablement els lectors de feeds (entrades procedents dels canals de subscripció) tindran moltes més possibilitats de configuració i adaptació als nostres interessos personals.

Educació 3.0

2009-11-10T18:58:00.009+01:00

Fa un parell de dies vaig visitar el bloc "Education Futures"de'n John Moravec, el qual, allà pel 2008 publicà un missatge molt interessant titulat "Moving beyond Education 2.0" (Anant més enllà de l'Educació 2.0) on exposava algunes idees sobre quina evolució, en el seu parer, havia d'experimentar el concepte d'Educació 2.0 (derivat de les eines que el Web 2.0 posa a l'abast del món de l'educació) i partia d'allò que ell anomena "Educació 1.0", tancada a l'aula i de tall tradicional. Podeu veure el post original en anglès aquí. A dalt us he penjat una traducció de na Concepción Abraira a l'espanyol de la taula original de'n Moravec.

En la seva opinió, a l'Educació 3.0, la implicació social en l'educació haurà de ser total i les famílies veuran les escoles com un lloc on també poden aprendre coses útils. Una visió interessant i una passa més enllà d'allò que entenem per Educació 2.0, una petita revolució en relació a les tendències, però no una gran passa endavant respecte al model actual, almenys no tan important com la passa de l'Educació 1.0 a la 2.0

Mirant, mirant, no vaig veure res de tractament de les matèries (o assignatures com encara molta de gent diu), ni de producció de continguts, ni de llicències. No em vaig poder resistir i li vaig contestar dient que trobava a faltar algunes coses.

A l'escola sovint parlam de metodologia, d'aprenentatge, de bases psicopedagògiques a l'hora de programar, dels interessos dels infants, de les famílies, de treballar amb el Medi, d'aprenentatge significatiu i de tantes i tantes coses. Però el món canvia mentre que parlam i de cada vegada hi ha més coses que ens escapen i que condicionen la nostra feina.

PASSEU I VEIEU

2009-11-07T20:33:00.006+01:00

He vist fa una estoneta aquest interessant vídeo i he pensat que ens podria servir per reflexionar sobre allò que entenem per educació i allò que entenem per creativitat. I plegat tot en clau d'humor.

Al vídeo es tracten alguns temes candents i de màxima actualitat, alguns d'ells tenen a veure amb dogmes educatius, com, per exemple, que ensenyar és preparar per al mercat laboral del futur. L'educació era entesa així i nosaltres transmetem aquesta idea tot i quan és pal·lès que no podem predir -i, probablement, ni tan sols ens ho podem imaginar- com serà el món d'aquí a cinc anys.

AIXÒ ERA I NO ERA...

2009-11-07T20:22:00.003+01:00

Hola a tothom.
Vet aquí que comença una nova aventura: el meu bloc personal. Aquesta petita bitàcora, humil i sense gaire pretensions vol ser un espai de reflexió personal i d'aprenentatge. Fa estona que em plantejava la possibilitat d'encetar un bloc on podria parlar de petites coses que m'interessen i compartir-les amb tothom que s'hi deixés caure per aquí.

Benvingudes i benvinguts.